Jueus mallorquins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Cal citació}} +{{quan|data=novembre de 2012}}) |
m Manca preposició |
||
Línia 29:
Alguns jueus mallorquins o residents a l'illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els [[Rabí]]ns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d'Orhot Hayyim; Vidal Efraim, que també fou [[astròleg]]; Xim’on ben-Cemah Duran, autor d'importants llibres de [[literatura rabínica]] i [[poesia]] i que tractà especialment el problema dels ''anussim'' o [[convers]]os. Els [[metge]]s Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l'astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’[[Escola Cartogràfica Mallorquina]], determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d'expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats [[Cresques Abraham]], autor de l'[[Atles Català]], el seu fill [[Jafuda Cresques]], convertit amb el nom de Jaume Ribes, i Samuel Corcós, convertit amb el nom de [[Macià de Viladesters]], i que foren continuats pels conversos i els seus descendents al llarg del [[segle XV]].
El [[1391]] una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als [[call]]s de [[Ciutat de Mallorca]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]]. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí.<ref>{{Citar publicació |cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |article=Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV |url=http://digital.csic.es/bitstream/10261/23415/1/Ferrer_Conflictes_Mallorca.pdf |llengua= |consulta=17/5/2012 |publicació=Estudis Baleàrics |volum= |exemplar=n.84/85 |data=febrer/setembre 2006 |pàgines=p.93 }}</ref> Després d'un breu període de decadència el [[1435]], la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al [[cristianisme]], finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen practicar el [[criptojudaisme]], és a dir, continuaren practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s'articularen baix l'organització de la Confraria de Sant Miquel o dels [[Conversos]], posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al [[segle XVII]] se'n derivarà la qüestió [[Xuetes|xueta]], amb les condemnes sota acusació de [[criptojudaisme]] i el consegüent procés d'[[estigmatització]] que va patir aquesta minoria des de llavors i fins a l'actualitat.
== Notes ==
| |||