Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions

==Biografia==

{{millorar estructura}}

El seu pare era turc i la seva mare Catalina era grega i vídua d'un sacerdot grec.

 

 

Va col·laborar amb el seu germà fins la seva mort el [[1518]] i llavors Khidir va quedar a Alger on va ser atacat per Hug de Montcada el virrei de [[Sicília]] però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khidir va fer molts presoners; tot seguit va derrotar al sultà de [[Tremissèn]] (Tlemcen) que s'havia aliat als espanyols i avançava cap a [[Miliana]] ([[1519]]); a la primavera següent va ocupar [[Tenes (Numídia)|Tenes]] que s'havia revoltat, i una flota espanyola de 18 naus fou derrotada. Fou llavors quan els espanyols el van començar a anomenar Barba-roja o Barba-rossa pel color de la seva barba [[pèl-roig|roja]] com li havia passat al seu germà (Baba Arudj = Barba-rossa). Va dividi el territori algerià en dos províncies el govern de les quals va confiar a Ahmad ibn al-Kadi (orient) i Muhammad ibn Ali (occident)

 

Fou llavors quan va agafar el nom honorífic de Khair ed-Din (Ariadeno dels italians) i el títol de sultà. Va enviar una delegació al sultà [[Selim I]] amb una petició del poble d'Alger en el que li oferia la sobirania ([[25 d'octubre]]-[[3 de novembre]] de [[1519]]) que fou acceptada pel sulta i li va enviar el decret de nomenament (''khatt-i sherif'') com a beglerbegi i una bandera, un sabre i un cavall a més de 2000 geníssers. L'esquadra turca fou detectada quan passava per [[Cerigo]] el [[20 de setembre]] de [[1520]]. Poc després Khair ed-Din i els turcs van conquerir [[Mostaganem]] i van ajudar a Abd Allah a destronar a Masud a Tremissèn; el nou sultà va pagar tribut (10.000 peces d'or). Llavors fou atacat per Muhammad, sultà de [[Tunis]], que aliat amb Ibn al-Kadi i amb el cap de guarnició turca de Cherchell, Kara Hasan, el va assetjar a Alger i es va haver de refugiar a [[Djidjelli]] quan la població local es va revoltar.

 

Apareix un altra vegada el [[1543]] quan la flota otomana [[Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|ajudava a la francesa]] a la Mediterrània occidental; va devastar les costes italianes i es va aturar a [[Reggio de l'Emília]]. A [[Marsella]] es va unir al duc d'[[Enghien]], comandant de la flota francesa i junts van saquejar [[Villefranche]] i van [[Setge de Niça (1543)|assetjar Niça]] sense èxit i quan va arribar la flota de Doria i l'exèrcit de terra manat per [[Alfonso de Ávalos]]. Khair ed-Din es va retirar a [[Toulon]] per passar el hivern. La ciutat fou evacuada pels seus habitants. Una flota fou enviada a saquejar el [[golf de Lleó]] i la costa catalana. La [[pau de Crepy]] va posar fi a la guerra entre [[Francesc I de França]] i l'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles]], i Khair ed-Din va retornar a [[Constantinoble]], i pel camí va saquejar Toscana i el [[regne de Nàpols]].

 

Els dos darrers anys de la seva vida els va dedicar a obres pietoses.