Luis García Montero: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 3:
Descendent d'una família granadina molt present en la vida local, Luis García Montero va néixer en aquesta ciutat el 1958 com a fill de Luis García López i Elisa Montero Penya, i va cursar estudis en el col·legi dels Escolapis. En la seva adolescència es va aficionar a l'hípica i va conèixer a [[Blas de Otero]].
Va estudiar Filosofia i Lletres a la [[Universidad de Granada]], on va ser alumne de [[Juan Carlos Rodríguez Gómez]], teòric de la literatura social. Es va llicenciar el 1980 i es va doctorar el 1985 amb una tesi sobre [[Rafael Alberti]], ''La norma y los estilos en la poesía de Rafael Alberti''. Va mantenir una gran amistat amb
Va començar a treballar com a professor associat a la Universitat de Granada el 1981. Va rebre el
Es va vincular al grup poètic de "La Otra Sentimentalidad", corrent que en la poesia espanyola contemporània pren el nom del seu primer llibre en conjunt, publicat el 1983, i en què també van participar els poetes [[Javier Egea]] i [[Álvaro Salvador]]. La poètica del grup queda reflectida sobretot en aquest breu llibre i en menor mesura en l'opuscle Manifest albertista (1982) de Luis García Montero i Javier Egea. La seva trajectòria personal es va anar ampliant en el que es va anar coneixent més tard com "poesia de l'experiència", i es caracteritza per la tendència general a diluir el jo més personal en l'experiència col·lectiva, allunyant-se de la individualitat estilística i temàtica dels autors novíssims anteriors. García Montero i el seu grup, però, van tractar de relacionar amb la tradició poètica anterior acollint-se als postulats de [[Luis Cernuda]] i [[Jaime Gil de Biedma]] i tractar d'unir l'estètica d'[[Antonio Machado]] i el pensament de la generació del 50, així com el [[surrealisme]] i les imatges impactants dels poetes del Barroc espanyol o de [[Juan Ramón Jiménez]].
La característica més destacable de Luis García Montero és el narrativisme històric-biogràfic dels seus poemes, d'una estructura gairebé teatral o novel·lística amb un personatge o protagonista que explica o viu la seva història a través de la memòria, del record o del desig. La seva poesia es caracteritza per un llenguatge col·loquial i per la reflexió a partir d'esdeveniments o situacions quotidianes.
| |||