Diferència entre revisions de la pàgina «Mercury-Redstone 3»

m
Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
m (Robot elimina tags – i —)
m (Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP))
==Preparació==
{{Vegeu també|Programa Mercury}}
La nau espacial ''Freedom 7'', la càpsula Mercury núm. 7, va ser lliurada a [[Cape Canaveral Air Force Station|Cap Canaveral]] el 9 de desembre de 1960. Va ser originalment previst per a una missió que podria ser llançada poc després que la nau fos disponible, però la Càpsula núm. 7 va resultar requerir d'un ampli desenvolupament i treball de proves abans que es considerés segur per al vol. No obstant això, com havia estat destinat des de l'estiu del mateix any, com la primera nau espacial tripulada, es va prendre la decisió de retardar la missió fins que aquesta càpsula en particular fos preparada, amb una data de llançament temptatiu del 6 de març, en lloc d'utilitzar una càpsula alternativa.<ref name="This01">''This New Ocean'', p. 342</ref> El coet impulsador que va ser previst originalment per al vol, va ser el Redstone núm. 3,<ref>''This New Ocean'', p. 342<name="This01"/ref>, que havia estat lliurat al Cap a principis de desembre;<ref>Grimwood, p. 118</ref> no obstant això, es va utilitzar aleshores en la prova de vol del [[Mercury-Redstone 1A|MR-1A]], el 19 de desembre.<ref>Grimwood, p. 119</ref> La substitució, va ser el Redstone núm. 7, no va arribar al Cap fins a finals de març; per aquesta vegada, però, la missió ja s'havia ajornat a l'espera dels resultats d'un altre vol de prova.<ref>Grimwood, p. 129</ref>
 
A finals de la [[Dècada de 1960|dècada de 1960]], s'havia produït un nombre creixent de les preocupacions sobre els estàndards del vehicle de llançament Redstone; la prova de vol del [[Mercury-Redstone 2|MR-2]], que transportava un ximpanzé, havia tingut problemes tècnics durant el llançament ja que va portar la nau espacial volant massa alt, massa lluny i ràpid.<ref>''This New Ocean'', p. 315</ref> Com a resultat, la missió va ser de dos minuts més del previst, i la reentrada va sotmetre al passatger a 14,7g en lloc de la xifra prevista d'aproximadament 12g. El punt de amaratge era de seixanta milles del vaixell de recuperació més proper, i que era de dues hores i mitja abans que un helicòpter pugui recuperar la càpsula i el seu passatger - moment en el qual gairebé s'havia enfonsat.<ref>''This New Ocean'', p. 316</ref> Com a resultat, la NASA no estava disposada a posar en marxa la missió MR-3 sense més treballs de desenvolupament; a finals de febrer, encara havia set grans alteracions que havien realitzat sobre el coet impulsador que requerien de proves.<ref>''This New Ocean'', pp. 323-4</ref> Un vol més de prova es va afegir d'acord a la programació, el [[Mercury-Redstone BD|MR-BD]] (de "Booster Development" o ''desenvolupament del impusador''; que va ser originalment conegut com a MR-2A). Va ser llançat el 28 de març, col·locant el vol del MR-3 un mes després, el 25 d'abril.<ref>''This New Ocean'', p. 324</ref> El vol del MR-BD va ser tot un èxit, assegurar que el vol tripulat del MR-3 es podria procedir sense més demora significativa.<ref>''This New Ocean'', p. 330</ref>
 
El pilot del MR-3 havia estat elegit diversos mesos d'antelació, a principis de gener, pel cap del programa, [[Robert R. Gilruth]]. Ell havia triat a [[Alan Shepard]] com el pilot primari, amb [[John Glenn]] i [[Gus Grissom]] com els reserves; els altres membres dels [[Mercury Seven]], es van entrenar per missions posteriors. Els tres noms es van donar a conèixer a la premsa el 22 de febrer sense cap indicació pel que fa a quin dels tres s'esperava per volar la missió.<ref>''This New Ocean'', p. 342<name="This01"/ref> El nom de Shepard es va anunciar públicament després de l'intent de llançament inicial hagués estat cancel·lat, com en Gilruth desitjava mantenir les seves opcions obertes en cas e canvis d'última hora de requeriment de personal.<ref>''This New Ocean'', p. 350</ref> En Glenn va servir com el reserva d'en Shepard en el dia del llançament,<ref>''This New Ocean'', p. 351</ref> amb en Grissom centrat en la formació de [[Mercury-Redstone 4|MR-4]], la següent missió suborbital.<ref>''This New Ocean'', p. 365</ref>
 
L'intent de llançament inicial, el 2 de maig, va ser cancel·lat a causa de problemes meteorològics, de dos hores a 20 minuts abans de l'hora de llançament, amb en Shepard esperant en un hangar ja adaptat i preparat. El vol va ser reprogramat per l'endemà passat, quan es va retardar un dia més a causa de les inclemències del temps, fins el 5 de maig, amb un temps de llançament previst per a les 7:20 a.m. EST.<ref group=Nota>All local times quoted here are in Eastern Standard Time, as Florida did not observe Daylight Savings Time until 1966. ''This New Ocean'', pp. 350-351</ref>
[[Fitxer:Mercury-Redstone 3 Launch MSFC-6100884.jpg|Llançament del MR-3 el 5 de maig de 1961|thumb|upright|left]]
 
El Mercury-Redstone 3 va ser finalment enlairat a les 9:34 a.m. ET, esdeveniment en el qual va ser observat per uns estimats 45 milions de teleespectadors als Estats Units.<ref>''This New Ocean'', p. 341</ref> En Shepard es va sotmetre a una acceleració màxima de 6,3g just abans d'apagar el motor del Redstone, dos minuts i 22 segons després del llançament. La velocitat espacial constant del ''Freedom 7'' va ser de 8.262 km/h, prop del valor planificat. Deu segons després, la [[torre d'escapament]] va ser expulsada del coet. A la marca de tres minuts, el [[sistema de control d'altitud]] automatitzat va girar el ''Freedom 7'', col·locant-se en punt de l'[[escut tèrmic]] mirant endavant llest per a la reentrada.<ref name="This">''This New Ocean'', p. 353</ref>
 
En Shepard ara era capaç de prendre el control manual de la nau espacial, i va començar a provar si era capaç d'ajustar la seva orientació. El primer que va fer va ser la posició de la nau espacial a la seva altitud de retrofocs a 34 graus (el nas de la nau espacial va rotar cap avall en 34 graus). Llavors va provar el control manual del [[Angles d'Euler|yaw]], un moviment d'esquerra a dreta, i girar a si mateix. Quan eva prendre el control dels tres eixos, es va trobar que la resposta de la nau espacial va ser aproximadament el mateix que el del simulador Mercury; però, ell no podia sentir els els impulsos del retrocoets, com va poder aterrar, a causa dels nivells de soroll de fons.<ref>'' name="This New Ocean'', p. 353<"/ref>
 
L'objectiu secundari va ser realitzar observacions de la Terra des de la nau espacial; tornant a la nau el control automàtic, en Shepard va descobrir que era capaç de distingir les principals masses de terra dels núvols fàcilment, i podia distingir les costes, illes i llacs principals, però va tenir dificultats per identificar les ciutats. Hi havia problemes treballant amb el periscopi de la nau espacial - les primeres càpsules Mercury tenien un petit periscopi en lloc d'una finestra de visualització - va haver d'abandonar l'intent de canviar els filtres òptics.<ref>''This New Ocean'', pp. 353-5</ref>
 
Sota control automàtic, la nau havia desenvolupat un lleuger moviment al seu pas per alçada màxima; en Shepard va activar el mode "fly-by-wire", on el pilot utilitza un controlador per ordenar el sistema automàtic per disparar per encendre els retrocoets per al posicionament desitjat, en lloc de controlar manualment els coets individuals. Ajustant el rotament i desviament, es va trobar que amb la posició de pas va ser del voltant de deu graus massa superficial - 25 graus en lloc dels 35 previstos per a la reentrada - i quan va començar a corregir, els retrocoets el van enviar a la reentrada. El conjunt de retrocoets - que s'havien d'alliberar de l'escut tèrmic requerint que fos així abans de la reentrada - van ser expulsats amb èxit, però la llum de confirmació va fallar, obligant en Shepard a activar de manera manual anul·lar engegada del sistema abans de confirmar que els coets van ser llançats completament.<ref name="This02">''This New Ocean'', p. 355</ref>
 
[[Fitxer:Mr3-flight-timeline-simple.png|330px|thumb|Cronologia del MR-3. No es mostra el coet; que va enlairar la nau espacial fins el 2:22; al 2:32 el coet i la nau espacial es van separar.]]
 
En Shepard va reprendre el control fly-by-wire després dels retroimpulsos, informant que se sentia suau i li va donar la sensació d'estar completament al comandament de la nau,<ref>''This New Ocean'', p. 355<name="This02"/ref> abans de permetre que els sistemes automàtics breument es fessin càrrec de reorientar la càpsula en la reentrada. Després va mantenir el control fins que les forces G van arribar als 11,6g durant la reentrada; ell va dirigir la càpsula fins que fos estabilitzat i després va cedir el control al sistema automatitzat. El descens va ser més ràpid del previst, però els paracaigudes es van desplegar sobre el previst, una [[paracaigudes de frenada]] a 6,4 km i el principal a 3,0 km.<ref>''This New Ocean'', p. 356</ref>
 
L'[[amaratge]] va ocórrer amb una incidència comparable en aterrar un [[avió de reacció]] en un [[portaavions]]. El ''Freedom 7'' es va inclinar sobre el seu costat dret en 60 graus des d'una posició vertical, però no va mostrar senyals de fuites; suaument es va redreçar després d'un minut, i en Shepard va ser capaç d'informar als avions que donaven voltes a prop que havia aterrat amb seguretat i estava llest per ser recuperat. Un helicòpter de la recuperació va arribar en pocs minuts, i després d'un breu problema amb l'antena de la nau espacial, la càpsula es va aixecar parcialment fora de l'aigua per tal de permetre en Shepard de sortir per l'escotilla principal. Va estrènyer fora de la porta i en un cabestrell d'elevació, i va ser tret en l'helicòpter, que va transportar tant l'astronauta com la seva nau espacial a un portaavions d'espera, el [[USS Lake Champlain (CV-39)|USS ''Lake Champlain'']]. El procés de recuperació s'havia pres només en onze minuts, des de l'amaratge en arribar a bord.<ref>''This New Ocean'', pp. 356-7</ref>
1.206.883

modificacions