Problema dels universals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs |
ampliació |
||
Línia 1:
En el curs de la [[filosofia medieval]], el debat sobre '''els Universals''' és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.
Des del punt de vista [[Història|històric]], el problema té el seu origen en
A partir dels comentaris de [[Porfiri]] a l'obra d'Aristòtil, i de [[Boeci]] a l'obra de Porfiri, la problemàtica arriba a l'època medieval, en forma de pregunta tan epistemològica com ontològica: 'La realitat està constituïda per conceptes universals o bé pels individus als quals s'apliquen aquests conceptes?'.
Es tracta d'una confrontació entre realitat ideal i material. En acceptar la primera opció, se salva el valor de la raó. Amb la segona, s'anteposa el coneixement sensible al racional.
== Realisme i nominalisme al segle XII ==
Les dues postures s'enfronten finalment al segle XII, en el debat entre [[Roscelin de Compiègne]] i [[Pere Abelard]].
Roscelin adopta un '''nominalisme''' radical que rebutja que els universals existeixin realment. El gènere i l'espècie no són més que ''flatus vocis'' (cops de veu, alè sense significat).
Pere Abelard s'oposa al nominalisme de Roscelin, i adopta una postura '''realista''', és a dir, creu que els universals existeixen realment fora de la ment com a models de les coses; els individus en són realitzacions contingents.
== Realisme moderat del segle XIII ==
Tant [[Siger de Brabant]] com [[Tomàs d'Aquino]] adopten una postura intermèdia entre el realisme i el nominalisme.
Per Siger de Brabant, l'universal és un concepte que s'adquireix a partir de l'abstracció del particular. Té un fonament en la naturalesa de les coses que queda reflectit en els judicis.
Tomàs d'Aquino afirma que els universals existeixen com a formes presents en l'intel·lecte diví. Les formes es troben en tots els individus d'una espècie, però són diferents, individuals i concretes per a cadascun.
== Nominalisme del segle XIV ==
Al segle XIV, [[Guillem d'Ockham]] proposa un nominalisme extrem: l'universal no existeix en si mateix ni en cap altra cosa, i existeixen únicament els individus singulars. La seva proposta d'eliminar completament els conceptes universals no era tan sols per aplicar-lo a la lingüística, les conseqüències ontològiques suposaven una simplificació enorme. El principi responia al famós ''entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem'', la [[navalla d'Ockham]].
Amb diferents variants, el nominalisme d'Ockham es va difondre per Europa com a interpretació moderna oposada a l'antiga de Tomàs d'Aquino.
[[Categoria:Filosofia]]
| |||