Palau de les Belles Arts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Ús com a sala de concerts: Corregeixo falta d'ortografia, pesseta és amb dues esses en català. Esborro "només" perquè en aquells anys era una quantitat una mica alta. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 28:
El '''Palau de les Belles Arts''' fou un edifici polivalent de [[Barcelona]]. Enderrocat el [[1942]] fou construït en motiu de l'[[Exposició Universal de Barcelona|exposició universal]] de [[1888]], a l'espai on actualment hi han els jutjats municipals davant del [[Parc de la Ciutadella]], a la cantonada del ''passeig de Lluís Companys'' i el ''passeig de Pujades''.<ref>{{Ref-llibre | cognom = DDAA | títol = El Gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre | any = 2010 | editorial = [[Museu d'Art de Girona]] / [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] | isbn = 978-84-393-8507-3}}</ref>
== Arquitectura ==
Obra d'[[August Font]], va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals. L'edifici era de planta rectangular i feia 91 x 50 metres. L'estructura de ferro permetia cobrir un gran saló d'actes. Tenia torres de máo vist, amb cúpules a les cantonades. A la segona planta, hi havia diferents sales, al voltant de la gran, amb llum zenital, que permetia fer-hi actes i exposicions.
Línia 34:
:"Es uno de los salones más vastos y elegantes que nuestra ciudad encierra, y responde admirablemente al objeto con que fue construido, que no es otro que el de celebrar en él grandes fiestas artísticas, musicales, literarias y de todos los géneros que se ofrezcan. Bien proporcionado, decorado con singular acierto, sin adornos superfluos ni mezquindades ridículas, a la primera impresión se le juzga favorablemente y tras un rato de contemplación se le admira sin restricciones".
Estava decorat amb escultures i pintures dels millors artistes de l'època ([[Eduard Batiste Alentorn]], [[Marià Benlliure]], [[Modest Urgell]], etc.). En els seus jardins hi va restar la [[font d'Hèrcules]], obra de 1797, fins que fou traslladada l'any 1928.
Després de l'exposició, va continuar obert fins el 1938 (durant el bombardeig de l'Aviació Legionària Italiana de març de 1938 li va caure una bomba al mig del Saló Central). Va ser enderrocat durant l'estiu de 1942, argumentant-ne el mal estat, i aprofitant per a vendre'n el ferro de l'estructura. Possiblement hi va tenir a veure que el palau era vist com un edifici que, pels actes que hi havien tingut lloc, tenia una certa significació [[catalanista]].
== Ús com a sala d'actes ==
El Palau va esdevenir, per la capacitat de la seva sala, el lloc preferent per a fer-hi actes públics, congressos, etc. Va ser el lloc on es celebrà la inauguració oficial de l'Exposició Universal, el 20 de maig de 1888, amb assistència de la reina regent [[Maria Cristina d'Àustria]] i el rei nen [[Alfons XIII]]. Posteriorment, va ser la seu on van celebrar-se durant anys les festivitats dels [[Jocs Florals]].
Línia 45:
El maig de 1919 s'hi va fer el primer [[Saló de l'Automòbil de Barcelona]], i en 1920 la primera [[Fira de Barcelona|fira oficial de mostres]] de la ciutat.
== Ús com a sala de concerts ==
La sala comptava amb un gran [[orgue]] d'[[Aquilino Amezua]] (1847-1912): tenia cinc teclats manuals i pedal i funcionava amb electricitat; en aquell moment, era un dels millor orgues del seu tipus a Europa. En va ser organista oficial [[Primitiu Pardàs i Font|Primitiu Pardàs]] i hi van donar recitals músics com [[Eugène Gigout|Gigout]], [[Charles-Marie Widor|Widor]], [[Alexandre Guilmant|Guilmant]] i [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saëns]].
Hi van fer concerts habituals l'[[Orquestra Simfònica de Barcelona]] i la [[Banda Municipal de Barcelona]]. Van ser molt populars els concerts la Banda de diumenge al matí, que es transmetien per ràdio, i que es van donar, sota la direcció de [[Joan Lamote de Grignon]], entre 1930 i 1936. Gratuïts per als qui no seien (l'entrada amb dret a seient costava una pesseta), van ser el mitjà de difusió del repertori simfònic (tot i que arranjat per a banda) més important de l'època, juntament amb els concerts de l'[[Associació Obrera de Concerts]].
== Ús com a sala d'exposicions ==
Aquest edifici va ser la primera seu del [[Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona]], entre [[1891]] i [[1915]], on van reunir-se les diferents col·leccions d'art municipals i posteriorment provincials, col·lecció que anys més tard formari part del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. Durant l'Exposició Universal va exhibir-s'hi una exposició d'obres d'art provinents de les col·leccions municipals i altres fons de tot Espanya. Després hi van tenir lloc les exposicions de belles arts i d'indústries artístiques ([[Exposició General de Belles Arts de Barcelona]]). La celebració periòdica d'aquestes mostres obligava a traslladar temporalment els fons a d'altres llocs.
| |||