Carles de Viana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 19:
Pel casament de Blanca I amb [[Joan II d'Aragó]], s'establí que el fill primogènit del matrimoni heretaria el [[Regne de Navarra]] a la mort de la reina. Així, Carles en néixer, fou nomenat príncep de Viana, títol destinat a l'hereu, i fou reconegut com a tal per les [[Corts de Navarra]]. Però el [[1441]], amb pare i fill enemistats, Joan d'Aragó decidí excloure'l de la successió i ell continuà essent rei de Navarra, mentre Carles de Viana tan sols rebia el títol de lloctinent del regne.
Les relacions entre pare i fill encara passaren per moments més difícils, sobretot a partir del nou casament del príncep Joan el [[1447]] amb [[Joana Enríquez]], que aviat li donà un nou hereu
Així doncs, esclatà la [[Guerra civil navarresa]] entre els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|agramontesos]], partidaris de Joan d'Aragó, i els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|beaumontesos]], partidaris de Carles, que a partir d'aquell moment l'anomenaren '''Carles IV de Navarra'''. El [[1451]] s'enfrontaren a la [[batalla d'Oibar]]<ref>{{es}} Jesús María Usunáriz Garayoa, ''[http://books.google.cat/books?id=LT1RaZEqhR8C&pg=PA89&dq=batalla+navarra+1452&hl=ca&ei=w5iOTL7oApCRONjquIoL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=batalla%20navarra%201452&f=false Historia breve de Navarra]'', p.89</ref> on Carles rebé l'ajuda de [[Joan II de Castella]], però fou derrotat i fet presoner, cosa que propicià que fos desheretat.
Un cop alliberat, [[Joana Enríquez]] conspirà contra ell i Carles fugí del país per prendre refugi a [[Regne de Nàpols|Nàpols]], a la cort del seu oncle [[Alfons el Magnànim]]. El [[1458]], amb la mort d'Alfons, el príncep Joan es convertí en [[Rei d'Aragó]] amb el nom de [[Joan II d'Aragó]]. Aquest li concedí el títol de [[Rei de Nàpols]] i [[Rei de Sicília|Sicília]], però Carles els refusà, retornant a [[Navarra]] l'any següent.
Les [[Corts Catalanes]], reunides a [[Corts de Lleida (1460)|Lleida el 1460]], van demanar a Joan alliberar el seu fill, forçant la [[Concòrdia de Valladolid]], i el Príncep de Viana fou rebut a Barcelona el [[31 de març]] de [[1460]] com a príncep hereu. Al seu retorn a Navarra, Carles fou novament empresonat el [[2 de desembre]] de [[1460]], però les [[Corts Catalanes]], reunides a [[Lleida]] el [[1460]], van demanar a Joan II alliberar el seu fill, cosa que s'aconseguí el [[25 de febrer]] de [[1461]]. Carles fou nomenat [[lloctinent de Catalunya]].
El [[23 de setembre]] de [[1461]] el príncep de Viana morí a [[Barcelona]], víctima de problemes de salut, però amb la sospita popular d'un possible enverinament promogut per Joana Enríquez.
| |||