Convent de Sant Domènec (Puigcerdà): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegida foto i eliminat 'Ordena: convent de Sant Domènech' |
afegides referències |
||
Línia 24:
|mida_imatge_p =
|peu_p =
}}El '''Convent de Sant Domènec de Puigcerdà''' va ser fundat el 1290 pel [[frare dominicà Bernat Guillem]]. Els dominicans havien arribat a a la vila un parell d'anys abans, i havien romàs en una casa en préstec, com acostumaven a procedir els ordes mendicants. L'església es va començar cap el 1292, amb el suport de [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]]. També hi van contribuir [[Ponç d'Ur]] i el qui era bisbe d'Urgell, [[Guillem de Montcada]]. [[Guillem Cadell]], adinerat de Puigcerdà, va fer un donatiu de 400 sous per poder rebre sepultura al convent, una pràctica habitual a l'època i font important d'ingressos per als mendicants. Sembla que les obres es van enllestir cap al 1310. La seva fundació va rebre, a l'inici, l'oposició del [[Sant Miquel de Cuixà|monestir de Cuixà]].<ref>Freixes, 2002</ref>
Cal tenir en compte que la fundació del convent coincideix amb el període més puixant de Puigcerdà. Amb el pas del temps, tant l'església com el convent van sofrir destruccions i reconstruccions, de manera que actualment l'únic que en roman és l'església, tot i que reformada, i part del claustre, que probablement ja no forma part de l'etapa de la fundació, sinó del 1610.<ref>Freixes, 2002</ref>
La violència del [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|terratrèmol del 1428]] també va arribar a Puigcerdà i el convent en va resultar afectat. <ref>monestirs.cat</ref>
A inicis del XIX, quan era en reconstrucció, va quedar malmès durant la [[Guerra del Francès]]: se'n va destruir el claustre, gairebé totalment. El 1835 el convent va ser suprimit i es va utilitzar com a caserna militar i, posteriorment, com a escola. El 1868 la [[Junta Revolucionària de Puigcerdà]] n'enderroca el campanar. L'any 1936 s'incendia. Com que l'anterior temple parroquial, [[Antiga església parroquial de Sant Maria de Puigcerdà|Santa Maria de Puigcerdà]], queda destruït durant la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]], passa a ser-ho aquesta.<ref>monestirs.cat</ref>
Actualment, després d'una remodelació del 2001, allotja la [[Biblioteca Comtat de Cerdanya]], l'[[Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà]] i el [[Casal d'Avis Sant Domènec de Puigcerdà]].<ref>{{citar web|url=http://www.monestirs.cat/monst/cerd/ce15dome.htm|títol=Monestirs de Catalunya|}}</ref>
Línia 43:
L'interès major de l'exterior és la faça principal, molt modificada. S'hi va traslladar un portal de l'antiga església de Santa Maria, la destruïda durant la guerra civil. Se'n pot destacar el sòcol, molt desenvolupat, present al llarg de tota la façana, que inclou decoració de motius vegetals.
La major part de les dependències conventuals allotgen avui dia l'Arxiu Històric.<ref>Freixes, 2002</ref>
==Pintures murals==
La tercera capella del costat de l'evangeli conté pintures murals datades entre 1320 i 1340. Són un exemple de la [[pintura gòtica lineal de tradició francesa]], inspirades en una vidriera de la [[catedral de Carcassona]]. El tema és la vida de sant Pere i l'Al·legoria de la Creu (''Lignum vitae'').
Aquestes pintures foren traslladades a Barcelona per ser restaurades i posteriorment es van conservar a l'edifici [[Fontana d'Or]] de [[Girona]] durant anys. Als vuitanta retornaren a la vila. Un altre fragment roman al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].<ref>Freixes, 2002</ref>
==L'esplendor del convent==
A l'arxiu Comarcal de Puigcerdà s'hi conserva un manuscrit de [[Joan Trigall]] que és un testimoni de l'esplendor que conservava l'edifici el 1603<ref>Freixes, 2002</ref> :
{{cita|Otro monasterio muy grande y rico junto a la calle y puerta de Lívia es el de frailes Predicadores o de la orden de Santo Domingo. Su templo también es muy grande, hermoso y rico. Hará cerca de 150 años que se cayó por un terremoto, después lo volvieron a edificar. Tiene una puerta grandísima y hermosísima, todo de piedra jaspe muy bien labrada y muy lisa... También tiene un coro muy grande con dos órdenes de sillas labradas y más de veinte altares de retablos... Tiene muy buenos y ricos ornamentos, así de plata como toda suerte de sedas, como casullas, capas, etc. Tiene una hermosa torre o campanario, con tres campanas y unos grandes claustros... con muy lindos pilares de piedra redondos todos y cada uno de una pieza.|Joan Trigall, ''Cerdaña y Puigcerdá'', 1603<ref>Còpia dins MITJAVILA, Joan, ''Librito de diferentes cosas compuesto para un rato de ocupación...'' 1768, manuscrit de l'Arxiu Històric de Puigcerdà.''</ref>}}
| |||