Políedre de Kepler-Poinsot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Triangle.Equilateral.svg a partir del peu de foto
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- a demés + a més, -A demés +A més)
Línia 62:
En la seva ''Perspectiva corporum regularium'' (Perspectives dels sòlids regulars) [http://www.mathe.tu-freiberg.de/~hebisch/cafe/jamnitzer/galerie7a.html], un llibre de gravats sobre fusta publicat al [[segle XVI]], [[Wenzel Jamnitzer]] descriu el gran dodecàedre. És clar, a partir de l'arranjament general del llibre, que ell considera els cinc sòlids de Platon com réguliers, sense comprendre la naturalesa regular del seu gran dodecàedre. Descriu també una figura sovint confosa amb el gran dodecàedre estrellat, com que les superfícies triangulars dels braços no són del tot coplanàries, té 60 cares triangulars.
 
Els '''sòlids de Kepler''' foren descoberts per [[Johannes Kepler]] el [[1619]]. Els va obtenir per [[estelació]] del dodecàedre convex regular, en principi tractant-lo com una superfície més que com un sòlid. Va notar que estenent les arestes o les cares del dodecàedre convex fins que es tornen a trobar, podia obtenir pentàgons estelats. A demésmés, va reconèixer que aquests pentàgons estelats eren també regulars. Va trobar dos dodecàedres estrellats d'aquesta manera, el petit i el gran. Cadascun té la regió convexa central de cada cara "amagada" a l'interior, amb només el braç triangular visible.L'últim pas de Kepler va ser recoixer que aquests poliedres coincidien amb la definició dels sòlids regulars, encara que no fossin convexos, com ho eren els sòlids platònics tradicionals.
 
El [[1809]], [[Louis Poinsot]] va redescobrir aquestes dues figures. Va considerar tant els vèrtex estelats com les cares estelades, i així va descobrir dues estrelles regulars més, el gran icosàedre i el gran dodecàedre. A Aquests dos polígons alguns autors els anomemenen els sòlids de Poinsot. Poinsot no sabia si havia descobert tots els poliedre estrellats regulars o encara n'hi podia haver més.