Ciutat imperial lliure: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: et:Vaba riigilinn
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-ntre parèntesi +ntre parèntesis)
Línia 4:
 
== Ciutats imperials i ciutats lliures ==
Per a ser precisos, és necessari distingir entre les '''ciutats imperials''' (''Reichsstädte'') i les '''ciutats lliures''' (''freie Städte''). Les primeres assolien la seva independència, generalment, de les gracioses concessions de l'emperador o del seu governant territorial de torn. Normalment com a premi als seus ciutadans per favors realitzats. Les últimes havien pertangut a territoris seculars de l'Església i van ser governades primer per un príncep-bisbe, però van guanyar la seva independència durant l' [[alta edat mitjana]]. Les '''ciutats lliures''', (entre parèntesiparèntesis l'any de la seva independència), van ser: [[Basilea]] ([[1000]]), [[Worms]] ([[1074]]), [[Magúncia]] ([[1244]], revocada en [[1462]]), [[Ratisbona]] ([[1245]]), [[Estrasburg]] ([[1272]]), [[Espira (Alemanya)|Espira]] ([[1294]]) i [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] ([[1475]]).
 
Encara que els estatuts legals variaven cas per cas, una '''ciutat lliure''' tenia originalment més drets i privilegis que una '''ciutat imperial''': per exemple, les ciutats lliures havien de donar suport a l'emperador solament durant les [[croades]] i podien organitzar la protecció de la seva pròpia ciutat, mentre que les ciutats imperials també havien de pagar impostos a l'emperador i proveir tropes per a les seves campanyes militars. Amb el temps, les diferències es van igualar cada vegada més, de manera que les '''ciutats lliures''' i les '''imperials''' van ser conegudes col·lectivament en la [[Dieta Imperial]] com a '''Ciutats Imperials Lliures'''. Més enllà d'això, el que diferenciava unes ciutats d'altres era el seu desenvolupament econòmic: les ciutats riques com [[Lübeck]] o [[Augsburg]], per exemple, van ser enclavaments genuïnament autònoms dins del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], que declaraven guerres, negociaven la pau, i controlaven el seu comerç sense permetre interferències de l'exterior.