Arquebisbat d'Aush: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ru:Архиепархия Оша
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el segle + fins al segle, - fins el [[segle + fins al [[segle)
Línia 3:
Fou la seu primada d'Aquitània fins el [[1789]]. Va ser convertida en bisbat (i agregada al Bisbat d'Agen) però fou restablerta com arquebisbat el [[1882]] absorbint les seus de [[Lectoure|Leitora]], [[Condom]] (que depenia abans de Bordeus) i [[Lombez|Lombès]] (que depenia de [[Tolosa]]).
 
El bisbat es diu que fou fundat per Taurí, cinquè bisbe d'Elusa (avui [[Eauze]]), que va haver de marxar de la seva seu destruïda pels vàndals. Eusa (Eauze) es va mantenir de fet com a seu metropolitana fins elal segle IX, quan fou incorporada a Aush, que va esdevenir arquebisbat. A la primera meitat del segle VI es troba com a bisbe a Sant Orientí, el primer testimoniat històricament. A un concili celebrat el [[1077]] a Cliovempopulania, Guillem, arquebisbe d'Aush, fou deposat per Gerald, llegat del Papa [[Gregori VII]]. Va tenir alguna participació en la història d'[[Comtat d'Armanyac|Armanyac]], on els arquebisbes eren grans senyors, sobretot amb el seu darrer comte Joan que va voler usurpar la seu en favor d'un parent que aprovés les seves relacions incestuoses amb sa germana Isabel d'Armanyac. Un bisbe famós fou el cardenal Melcior de Polignac ([[1725]]-[[1741]]) que va escriure "L'antilucrecia".
 
El seu territori fou sempre el mateix fins a la revolució. Al nord el [[Bisbat de Basàs|Bisbat de Vasats]] i el [[Bisbat de Condom]]; al nord-est el [[Bisbat de Lectoure|Bisbat de Leitora]]; a l'est, el [[Bisbat de Lombez|Bisbat de Lombès]]; al sud-est el [[Bisbat de Comenge]]; a l'oest el [[Bisbat de Tarbes|Bisbat de Tarba]] i el [[Bisbat de Lescar]]; i al nord-oest el [[Bisbat d'Aire]].