Gorgan (ciutat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint {{coord}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el segle + fins al segle, - fins el [[segle + fins al [[segle)
Línia 20:
Va seguir com a ciutat de segon ordre. Després de passar als [[seljúcides]] el [[segle XI]], al [[segle XII]] va anar a mans dels [[bawàndides]] ([[Shah Ghazi Rostam]], 1140-1163) i fou teatre de lluites entre [[sunnites]] i [[xiïtes]], en les que el sobirà, que era xiïta va protegir als sunnites. Amb els mongols, el lloctinent d'[[Ogodei]], [[Čin Temür]] va nomenar al governador local (''[[ispahbad]]'') [[Nuṣrat al-Din]] de [[Kabudjama]] (el districte més oriental del Gurgan, avui dia [[Ḥāǰǰīlār]]) com a governador provincial. A la meitat del segle XIII fou atacada i damnada pels [[ismaïlites]].
 
Al segle XIV va superar a la ciutat de Gurgan en importància i va començar a rebre població turcmana. Un [[dialecte]] local, el [[gorganí]], es va parlar a la ciutat al menys fins elal segle XV. En aquest temps encara es parla de la seva [[mesquita]] però la fortalesa estava destruïda.
 
Entre el [[1510]] i el [[1551]] [[Ismaïl I de Pèrsia]] va fer campanya a la zona i va expulsar al governador [[uzbek]] d'Astarabad. Sota els safàvides la província de Gurgan va agafar el nom d' '''província d'Astarabad''', i Astarabad en fou la seva capital. Limitava al nord pel [[riu Gorgan]] (Gurgan), al sud per les muntanyes [[Elburz]]; a l'oest per la [[mar Càspia]] i el [[Mazanderan]]; i a l'est pel districte de Djardjarm (Jarjarm).