Tàrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint {{coord}} |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el segle + fins al segle, - fins el [[segle + fins al [[segle) |
||
Línia 148:
El [[123 aC]] [[Gai Semproni Grac]] va establir una colònia romana a Neptúnia, al territori de Tàrent. Si bé la colònia va adquirir prosperitat, la ciutat de Tàrent va anar decaient poc a poc però s'hi van mantenir la llengua i els costums grecs, com passava també a Neapolis i Rhegium. El port la va preservar d'una decadència més profunda com fou el cas d'altres ciutats de la [[Magna Grècia]].
A Tàrent van fer un acord Antoni i Octavi el [[36 aC]]. En els anys següents el port de Brundusium va agafar més importància i va afavorir la decadència de Tàrent. Amb l'emperador [[Neró]] s'hi va establir un altra colònia, aquesta de veterans, que no va arrelar. No torna a aparèixer a la història fins
L'historiador [[Ibn al-Athir]] esmenta un '''emirat de Tàrent''', que va existir entre el [[845]] o [[846]] i el [[880]]. De les activitats sarraïnes a la zona no se'n sap res però ja abans de l'establiment de l'emirat a Tàrent, bandes de sarraïns actuaven a la zona i milicians musulmans van servir als prínceps ''Radelchis I'' (839-851) de [[Benevent]], i ''Sicone II'' (839-851) de [[Salern]]; dos aventurers coneguts pels noms llatinitzats de [[Apolaffar]] i [[Massar]] (Abu Djafar i Abu Mashar segurament) van dirigir les milícies musulmanes de la zona de Tàrent i la Pulla al servei el primer de Salern i el segon de Benevent; es suposa que foren no sols els caps de la milícia sinó emirs de part del que després fou l'emirat de Tàrent i haurien dominat la regió excepte la ciutat de Tàrent el primer vers el [[840]] i fins el [[845]] i el segon vers 845-850. Tàrent hauria estat conquerida vers el [[845]] i fou reconquerida pels bizantins vers el [[880]] fins que Robert Guiscardo la va ocupar el [[1063]] i des llavors fou un principat.
| |||