Pere I d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripcio a la imatge Urgell.png |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Fill del [[rei]] [[Sanç I de Portugal]] i de [[Dolça de Barcelona]], es casà el [[1229]] amb [[Aurembiaix]], comtessa d'Urgell.
==Biografia==
L'infant Pere de Portugal és un d'aquells personatges històrics que solen passen desapercebuts. Va tenir cert protagonisme en els anys immediats a la [[conquesta de Mallorca]] (1229), arribant a convertir-se en senyor de l'illa, ''Dei gratia regni Maioricarum dominus''.
Ja de jove, l'infant va demostrar tenir un temperament agitat. Amb facilitat trobava el desencontre. La primer topada la va tenir amb el seu germà, el rei [[Alfons II de Portugal]], arran del testament del seu pare el rei [[Sanç I de Portugal|Sanç I]] Pere va sortir en defensa dels interessos de les seves germanes Teresa i Sança i del seu propi. A propòsit d'aquests fets de la seva joventut, relata [[Damiao Peres]]: ''Vimoslo Començar a suau Carreira aventurosa per revoltarse contra o rei, seu irmano, pretenent venjar us greuges feitos es infantes, suas irmanas''. Després del fracàs de la revolta contra el seu germà, va haver de fugir a [[Regne de Lleó|Lleó]], convertint-se, segons la descripció cavalleresca de [[Damiao Peres|Peres]], en un "cavaleyro andante, buscando aventuras para exercitar a sua espada, pondo o seu braço ao serviço dos reis strangeiros, conquistando condados a até reinos". Allà va incitar a [[Alfons IX de Lleó|Alfons IX]] a envair [[Portugal]] i començar una guerra entre els dos regnes, iniciativa que se’n va anar en orris en el moment que els tres Alfonsos ([[Alfons II de Portugal]], [[Alfons VIII de Castella]] i [[Alfons IX de Lleó]]) van llimar les seves diferències en la [[treva de Coïmbra]].
Així les coses, a l'infant Pere no li va quedar més remei que temptejar una altra sortida a la seva penosa situació. Va ser llavors quan va decidir, al costat d'un grup de cavallers, emigrar al Marroc. Allà va aprendre a respectar als que no eren de la seva religió i, encara que la documentació és molt poca, se sap que va servir sota les armes de l'emir marroquí. [[Ferran Soldevila]] afirma que allà, a l'Àfrica, va aconseguir un ''tresor opulent'', sense concretar res més.
Si poc se sap de l'estada al Marroc, menys es coneix encara de com va arribar a terres catalanes. Però fou així que acudí a l'empara del seu nebot [[Jaume I]], qui tot just arribar li va propiciar el matrimoni amb [[Aurembiaix]], comtessa d'Urgell, una de les dames més riques i nobles de [[Catalunya]]. Un matrimoni que interessava políticament molt al jove monarca català. El matrimoni entre la comtessa i l'infant de Portugal tingué lloc a [[Valls]] pocs mesos abans de dur-se a terme la [[conquesta de Mallorca]], campanya militar en la qual extranyament Pere no hi va participar.
A l'estiu de 1231, la dama [[Aurembiaix]] va dictar testament pel qual instituïa hereu del [[comtat d'Urgell]] al seu marit, contravenint així el [[pacte d'Agramunt]], en virtut del qual el comtat havia de ser heretat pel monarca. La resposta del rei [[Jaume I]] a aquest desfavor, fou un pacte amb Pere de Portugal, a esquena de [[Aurembiaix]], pel que en el moment en què la comtessa morís, l'infant permutaría el [[comtat d'Urgell]] per les illes de [[Mallorca]] i [[Menorca]], resenvant-se el rei es la potestat íntegra sobre els castells de l'[[Palau de l'Almudaina|Almudaina]], [[Castell d’Alaró|Alaró]] i [[Castell de Pollença|Pollença]] (el [[castell de Santueri]] pertanyia a [[Nuno Sanç]]). A la mort de la comtessa, a finals del mes de setembre de 1231, s’efectuà immediatament el pacte entre el rei i Pere de Portugal. Aquest conveni instituïa al [[Regne de Mallorca]] un estatus d'infeudació, temporal, el qual finalitzaria en morir l'infant. Malgrat la pomposa intitulació, ''Petrus, infans portugalense, Dei gratia regni Maioricarum dominus'', en la pràctica, el nou senyor era poc més que el lloctinent del [[Regne de Mallorca]].
[[Jaume I]], a part d'aconseguir el primer objectiu, que no era sinó el [[comtat d'Urgell]], havia trobat la persona idònia per responsabilitzar-se del comandament de [[Mallorca]]. L'infant posseïa prestigi polític i social, tant per la seva ascendència real (per les seves venes hi corria sang dels comtes de Barcelona) com per la seva experiència i fama de cavaller errant. A més, el portuguès mai va dissimular el seu respecte per la realitat islàmica, món que no li era aliè. Tot això l'acreditava per gestionar un territori acabat de conquerir als sarraïns, amb algun dels quals s'hauria de tractar i assessorar, sobretot pel que fa al Repartiment de l'illa, assumpte primordial en aquells inicis.
Sembla ser que l'infant de Portugal anava al seu aire i desatenia sovint les seves obligacións de lloctinent. Un exemple n'és quan, un any després de prendre possessió de [[Mallorca]], i trobant-se Pere fora de l'Illa, [[Jaume I]], alertat del possible atac a [[Mallorca]] d'una esquadra de naus tunisianes, es va afanyar a socórrer l'illa. El rei de seguida va requerir a l'infant Pere, encara que aquest no va mostrar gaire entusiasme en la seva resposta. El monarca havia convocat dos-cents cinquanta cavallers al port de Salou, amb la finalitat de salpar cap a [[Mallorca]]. Ja estava tothom embarcat quan es van adonar que faltava l'infant de Portugal i els seus homes. El rei indignat va ordenar salpar, però el comte del Rosselló, [[Nuno Sanç]] el va aturar dient, ''us prega que'l esperets un poch, que aquí es l'infant de Portugal, que vol parlar ab vos, Dix l'infant que era vengut aquí per passar a Mallorques''. El rei, tot i estar molest preguntà, ''e quants cavallers hi ha hab vos, aquí?'', responent el portuguès ''Be n'hi ha quatre o cinc'', provocant la desesperació del rei Jaume, qui amb les mans a la cap, va respondre escandalitzat ''Déu m'ajut''.
El rei, l'infant i la resta de tropes van arribar a Mallorca, tot i que finalment l'atac tunisià resultar ser una falsa alarma. [[Jaume I]] degué haver cantar les quaranta a Pere, doncs el monarca va tornar a [[Catalunya]], mentre el portuguès es va quedar a la [[Ciutat de Mallorca]]. Atenia per fi les seves obligacions organitzatives del nou regne, encara que això el va portar a tenir no poques baralles amb el bisbe de [[Barcelona]], per la qüestió del repartiment de les terres, o amb els [[Batlle|batlles]], pel tema de les competències jurisdiccionals davant del [[veguer]]. També va tenir problemes seriosos amb el repartiment de les aigües de la sèquia de la ciutat que afectava tant als horts com al subministrament d'aigua dins de la ciutat. Fins i tot va tenir els seus alts i baixos amb [[Nuno Sanç]] i amb la incipient Església de Mallorca pel tema dels [[delmes]]. Per descomptat, també hi va haver encerts. Per exemple, ell va crear la [[Quartera Reial|Quartera]] a la plaça que encara existeix, i va restablir les relacions comercials amb els genovesos, atorgant-los certes prerrogatives.
El 1235, després de la conquesta d'[[Eivissa]], l'infant, encara que segurament no va participar en la campanya de l'illa pitiüsa, es va convertir en un dels seus tres senyors feudals. Tot i tenir documentades aquestes activitats, Pere de Portugal va continuar anant a la seva, i pel que es veu va estar llargues temporades absent de [[Mallorca]]. Sigui per aquesta falta d'interès pel regne insular, sigui pel seu fracàs en la gestió del regne, sigui per causa desconeguda, en 1244, [[Jaume I]] va tramitar una permuta novament entre ambdós. El comte-rei va recuperar les illes (excepte Eivissa, on les coses van continuar com estaven) a canvi d'atorgar el senyoriu d'algunes viles de [[Castelló]] a l'infant de Portugal. A partir d'aquí va començar per a Pere un nou període de setges, batalles i intrigues a les corts de les diferents monarquies hispàniques.
Finalment, a principis de l'estiu de 1254, després d'un període en què tots dos havien estat enfrontats, [[Jaume I]] i l'infant de Portugal van signar la seva tercera permuta (concanvi), en virtut de la qual el monarca li tornava a atorgar, entre altres coses, el domini sobre el [[Regne de Mallorca]]. Pere va retre homenatge a [[Jaume I]] i al seu fill Jaume, futur [[Jaume II de Mallorca]]. En tornar a l'illa, l'infant de Portugal tenia l'edat de 67 anys. Va ser a l'[[església de Santa Eulàlia]], el 14 d'octubre de 1254, on va jurar davant [[Ramon de Torrelles]], bisbe de Mallorca i els jurats, les franqueses i privilegis del regne. Just un any després, Pere de Portugal va testar disposant que l'enterressin en el que ja va denominar la [[Catedral de Mallorca|Catedral]], que en aquells moments no era sinó l'antiga mesquita reconvertida en el principal temple cristià. Va llegar un anell al bisbe de Mallorca, la resta de les seves joies a la seva germana Mafalda i lliurar totes les seves armes a l'[[orde del Temple]]. Va morir a la [[Ciutat de Mallorca]] el 1256. Segons la tradició que les seves restes descansen a la capella del Santíssim de la [[Catedral de Mallorca|Seu]], però no se n’han trobat restes.
{{Inicia taula}}
| |||