Moldàvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Moldavia}} |
|||
Línia 77:
'''Moldàvia''' (en [[moldau]] ''Moldova'') és una regió geogràfica i històrica de l'[[Europa]] sud-oriental que correspon aproximadament al territori del [[principat]] històric del mateix nom. El '''Principat de Moldàvia''' (inicialment un estat independent i més endavant un territori autònom) va existir des del [[segle XIV]] fins al [[1859]], en què es va unir amb [[Valàquia]] en el que serien les bases del modern [[Romania|estat romanès]]; durant diverses èpoques, va incloure les regions de la [[Bessaràbia]] (amb el [[Budjac]]) i la major part de la [[Bucovina]]. La primera regió correspon si fa no fa al que avui dia és la [[República de Moldàvia]], estat independent, mentre que la resta de la Bessaràbia i la part septentrional de la Bucovina, juntament amb la regió de [[regió de Herţa|Herţa]], pertanyen actualment a [[Ucraïna]].
==
El nom de '''Moldàvia''' deriva del nom del riu Moldàvia, la vall d'aquest riu va ser un centre polític quan el [[Principat de Moldàvia]] va ser fundat el 1359. L'origen del nom del riu encara no està totalment aclarit. Hi ha una llegenda del príncep Dragos que li dóna el nom al riu, després d'una caça d'[[uros]]: després de la persecució, el seu gos Molda es va ofegar al riu, que des de llavors va rebre el nom del gos. Més tard es va estendre al Principat, segons Dimitrie Cantemir i Grigore Ureche.
[[Dakar]].
== Història ==
{{AP|Història de Moldàvia}}
El territori de l'actual Moldàvia va ser habitat en l'[[Antiguitat]] pels [[dacis]]. Situada sobre una ruta estratègica entre [[Àsia]] i [[Europa]], Moldàvia ha estat víctima de nombroses invasions, incloent el [[Rus de Kíev]] i els [[mongols]].
A finals de l'[[edat mitjana]] Moldàvia comprenia tot el territori poblat majoritàriament per romanesos situat entre les muntanyes [[Carpats]] a l'oest i el riu [[Dniéster]] a l'est. Al segle XIV, tenint per nucli la Bucovina, es va constituir el [[principat de Moldàvia]], que va ser vassall del [[Gran Ducat de Lituània]] en la primera part del segle XV i envaït i ocupat pels turcs el 1512. La família de "beys" (espècie) de "virreis" cognomenada Basarab al servei de l'anomenada "Sublim Porta" ([[Imperi Otomà]]) va donar el nom al sector de Moldàvia situat al nord-est del riu Codrii, sorgint així la província de [[Bessaràbia]], que incloïa gairebé la totalitat de l'actual República de Moldàvia, encara que també alguns districtes cap al sud (que després 1947 van passar a [[Ucraïna]]). D'aquesta manera es va conformar la part oriental del principat de Moldàvia. Aquest es va tornar tributari del Imperi otomà, tenint com a límit oriental al Jedisán i septentrional a Podolia, encara que el 1812 el Tractat de Bucarest va transferir Bessaràbia a Rússia com un dels "Principats danubianos". La part occidental de Moldàvia es va convertir més tard en part de Romania. La Guerra de Crimea va fer retrocedir les fronteres russes a la regió, encara que Bessaràbia (el territori és el que forma amb Al la Transnistria la major part de l'actual república de Moldàvia) es va mantenir sota control rus.
Després de la revolució russa, Bessaràbia va ser ràpidament convertida en una república independent el 1918. Com la majoria de la població era d'ètnia romanesa, "Sfatul Ţării" ("El Consell del País", en idioma romanès) va votar la Unió amb Romania, el 1918, quedant només la petita franja de la Transnistria dins de la URSS. El pacte Molotov-Ribbentrop va permetre a la Unió Soviètica prendre Bessaràbia al juny de 1940 i, tot i ser expulsades novament el 1941 després de la Operació Barbarroja, les tropes soviètiques reocuparon l'àrea a l'agost de 1944. Sota el govern soviètic, les regions del nord i el sud habitades per ucraïnesos i romanesos van ser transferides a Ucraïna, i Transnístria (amb una important població ucraïnesa i russa) es va unir amb la resta en una república soviètica anomenada "República Soviètica Socialista de Moldàvia" , la qual ocupava l'actual territori de la República de Moldàvia.
Quan la Unió Soviètica va desaparèixer, l'agost de 1991, Moldàvia es va proclamar independent, convertint-se en membre de la Comunitat d'Estats Independents al desembre d'aquest mateix any, igual que la majoria de les anteriors repúbliques soviètiques. El primer president de la Moldàvia independent va ser Mircea Snegur. Al principi hi va haver un moviment pro-reunificació amb Romania, però un referèndum al març de 1994 va rebre una enorme majoria de vots a favor de la conservació de la independència.
== El territori ==
Històricament, Moldàvia s'estenia entre els [[Carpats]] (la frontera tradicional amb la [[Transsilvània]]) i el riu [[Dnièster]]; el [[Prut]], per la seva banda, travessava el país si fa no fa per la meitat de nord a sud. Les terres de [[Pocuţia]] i altres regions de fora de l'àrea entre compresa entre el Carpats i el Dnièster (com ara [[Cetatea de Baltă]] i [[Ciceu]], tots dos a Transsilvània), en algunes èpoques van estar connectats políticament amb l'estat moldau, però mai foren considerats com a part integrant del seu territori. Romania encara avui dia controla el 43% del territori de l'antic estat moldau.
| |||