Obre el menú principal

Canvis

 
Les illes van passar després al control de [[Cartago]] (el [[400 aC]]) després de declarar-se les hostilitats amb els grecs. L'ascensió de Cartago a la categoria de potència militar va desencadenar les hostilitats amb els grecs i les illes es van convertir de sobte en lloc fonamental per al control d'aquesta zona del [[Mediterrani]]. Es van assentar a l'illa i van fundar, almenys, un port. Segons els últims estudis arqueològics, amb l'arribada d'[[Alexandre el Gran]], Malta va quedar sota la influència [[hel·lenisme|hel·lenística]], que es va fer patent en diverses construccions i la [[terrisseria]] de l'època, tot i que es desconeix fins a quin punt estaven implantats només culturalment o també com a força militar.
 
 
Malta és una cruïlla entre Cartago i l'hel·lenisme i, al final, es veu afectada cap al [[264 aC]] amb l'extensió de '''[[Antiga Roma|Roma]]''' cap a Sicília. S'estava forjant un nou poder a la zona que ocupava tota la península itàlica i que convivia malament amb Cartago. La [[Primera Guerra Púnica]] va ser el resultat del desig de Roma de controlar Sicília i els seus voltants. Els romans entren a Malta al [[255 aC]] i la devasten per la seva aliança amb Cartago. Durant la [[Segona Guerra Púnica]] al [[218 aC]], Roma ocupa definitivament l'arxipèlag i l'adscriu a la circumscripció de Sicília segons les cròniques de [[Ciceró]]. La romanització de les illes no es fa esperar i al [[segle I aC]] el comerç és pròsper i hi ha un increment notable de la població. Tanmateix, Malta és presa habitualment com a refugi de [[Pirateria marítima|pirates]] fins a la victòria de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] sobre ells l'any [[67 aC]] A partir d'aquest moment floreix la [[ramaderia]], l'[[agricultura]] i l'elaboració de peces [[tèxtil]]s molt refinades que són objecte d'exportació. S'estenen les ''villae'' decorades amb rics mosaics.
105.015

modificacions