Revisió del 11:24, 2 des 2012 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{MR}} +{{millorar referències\|data=desembre de 2012}}) ← Edició anterior		Revisió del 10:39, 22 des 2012 modifica desfés Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.292 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{MF}} [[Fitxer:Antoni_Seguí_Bennàssar_a_la_font_Feliva,_Platja_d'Albercutx_-_1989.jpg\|thumb\|1989. Font Feliva, Platja d'Albercutx, Port de Pollença]] '''Antoni Seguí Bennàssar, ''"mestre i poeta"''''', com ell mateix es denominava, va néixer al [[Port de Pollença]], Mallorca, el 29 d'abril de 1927. Linha 15 ⟶ 13: A tot això s'han d'afegir multitud de conferències impartides tant a Pollença com en el Port, sempre relacionades amb la cultura, la història o la poesia. Al marge dels seus escrits periodístics, ha destacat corn a divulgador de l'obra de Miquel Costa i Llobera. En aquest sentit va publicar, '''Supervivència de Miquel Costa i Llobera. Dades per a la Historia, commemoració del cinquantenari de la mort del Poeta, el 1973'''. Obra en la qual es pot resseguir tot el conjunt d'activitats que varen dur a terme en el referit homenatge, a més dels principals protagonistes implicats. També s'ha publicat el seu prego titulat, '''"Bocchoris i els seus Foners", prego de festes de La Patrona de Pollença de l'any 1977, editat el 1985'''. Antoni Seguí també destacar en el camp de la poesia i la creació literària. Té poemes dispersos publicats a Ponent, Sa Roqueta, Bajarí, Autores-Lectores, Arboleda, Tres Branques d'un mateix Pi, i a vàries corones poètiques i anuaris espanyols i estrangers. Els poemaris publicats són: '''L'amor en quart creixent, del 1977; Un llorer per a Costa i Llobera, de 1982. A més va reeditar Poesies, del pollencí Joan Guiraud, el 1985'''. Va obtenir els següents guardons: Englantina en els "II Jocs Florals de Felanitx",1967; Rosa d'Or de la Pau en el "V Certamen Poètic-Literari de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx", Algaida el 1972; Rosella de la Plata en els "I Jocs Florals de Sineu" el 1980; Primer Premi en el "X Concurs -bilingüe- de Poesia de l' Agrupació Hispana d'Escriptors, A.H.E" el 1986; i d'altres secundaris, entre els quals anotem el segon premi en el "III Concurs de Gloses", el 1993. Linha 31 ⟶ 29: == Destaquen dins la seva obra == Els seus dos poemaris publicats: '''L'amor en quart creixent de 1977 i Un llorer per a Costa i Llobera de 1982.''' Cal destacar també les tres vessants fonamentals de la seva obra literària: # '''l'amor''' # '''la mallorquinitat i fidelitat costailloberiana''' # '''la fe i l'espiritualitat''' La qual cosa podem veure a través de les seves col·laboracions en “Ponent quaderns literaris”. '''L'amor:''' En “Ponent quaderns literaris” número XXXIII-XXXIV de 1964, el seu sonet “Obsessió” es una mostra representativa del seu turmentat caire amorós i que culmina en el segón tercet: “Resulta tan cruel haver de dir: Linha 48 ⟶ 46: malgrat fins a la mort sia el sofrir!”. '''La fidelitat costailloberiana, farcida de mallorquinitat,''' troba a “Ponent quaderns literaris” tres moments significatius: “A Miquel Costa i Llobera” (n1. 47-48, 1968), “En el Centenari del Poema L'ARPA de Miquel Costa i Llobera” (n1. 12/II, 1977) i “Formentor i Costa” (n1. 15-16/II etapa, 1978). En aquest darrer l'estrofa costailloberia de “El pi de Formentor” i l'alexandrí, en la composició d'Antoni Seguí sonen d'aquesta manera: “Quan el meu cor navega solcant aigües incertes Linha 60 ⟶ 58: I pens en Formentor!” '''L'espiritualitat, l'aspecte més important de la seva obra,''' en “Ponent quaderns literaris podem trobar cinc poemes fonamentals en la trajectòria del poeta: “Perdó, Déu meu!”, “Nit estival”, “Primera caiguda”, “Germanor” i “Recordant M. Gandhi” (nºXXIV-XXV de 1962, nºXXVII-XXVIII de 1963, nºXXXIX-XL de 1966, nº1/IIª etapa de 1975 i nº6/IIª etapa de 1979). A “Nit estival” a través de l'admiració del “firmament reblit d'estrelles” recrea la bellesa d'una serena nit d'estiu i conclou en el segón tercet d'hendecasíl·labs:

Antoni Seguí Bennàssar: diferència entre les revisions