Dualitat ona-partícula: diferència entre les revisions

La [[paradoxa]] de la dualitat ona-corpuscle és resolta en el marc teòric de la [[mecànica quàntica]]. Aquest marc és profund i complex, a més d'impossible de resumir breument.

 

 

Les funcions d'ona s'interpreten sovint com la [[probabilitat]] de trobar la corresponent [[Partícula subatòmica|partícula]] en un punt donat de l'espai en un moment donat. Per exemple, en un experiment que contingui una partícula en moviment, un pot buscar que la partícula arribi a una localització en particular en un moment donat utilitzant un aparell de detecció que es dirigeix a aquest lloc. Mentre que el comportament quàntic segueix unes funcions déterministes ben definides (com les funcions d'ona), la solució a aquestes equacions són probabilístiques. La probabilitat que el detector trobi la partícula és calculada utilitzant la [[integral]] del producte de la funció d'ona i el seu [[complex|complex conjugat]]. Mentre que la funció d'ona es pot pensar com una propagació de la partícula en l'espai, en la pràctica el detector '' veurà '' o '' no veurà '' la partícula sencera en qüestió, mai no podrà veure una porció de la mateixa, com dos terços d'un electró. Heus aquí l'estranya dualitat: La partícula es propaga en l'espai de manera ondulatòria i probabilística però arriba al detector com un corpuscle complet i localitzat. Aquesta paradoxa conceptual té explicacions en forma de la [[Interpretació de Copenhaguen]], el [[Camí de la Formulació Integral]] o la [[Universos paralelos|Teoria dels Molts Móns]]. És important puntualitzar que totes aquestes interpretacions són equivalents i resulten en la mateixa predicció, tot i que ofereixen unes interpretacions [[filosofia|filosòfiques]] molt diferents.