A partir del naixement de la Geografia com a ciència durant l'època clàssica grega i fins a finals del segle XIX amb el naixement de la l'Antropogeografia o Geografia Humana, la Geografia va ser gairebé exclusivament una ciència natural: l'estudi descriptiu de localització i la [[Toponímia]] de tots els llocs del món conegut. Diverses obres entre les més conegudes durant aquest llarg període podrien citar com a exemple, des de les de [[Estrabó]] (''Geografia''), [[Eratòstenes]] (''Geografia'') o [[Dionís Periegeta]] (''[[ Periegesis]] [[Ecúmene | Oiceumene ]]'') a la [[edat antiga]] fins a les de [[Alexander Von Humboldt]] (''Cosmos'') en el segle XIX, en les quals es considerava a la Geografia com una ciència físic-natural, per descomptat, passant per l'obra '''Summa de Geografia''' de [[Martín Fernández de Enciso]] de començaments del segle XVI, on apareix assenyalat per primera vegada el Nou Món.
Entre els segles XVIII i XIX, una polèmica presa de la Geologia, entre els partidaris de [[James Hutton]] (Tesi de l'[[uniformisme]]) i [[Georges Cuvier]] ([[catastrofisme]]) va influir poderosament en el camp de la Geografia.
