Competència comunicativa: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Robot insereix {{ORDENA:Competencia Comunicativa}})
Cap resum de modificació
La '''competència comunicativa''' és la capacitat d'usar correctament una [[llengua]] per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per [[Dell Hymes]] el [[1966]] per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en [[didàctica de la llengua]], que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus [[alumne]]s. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'[[idioma]] com un instrument de [[comunicació]] i no com un simple objecte d'estudi.
 
Com que la competència comunicativa, a diferència de la competència lingüística pura, té en compte les normes socials que regeixen la comunicació, canvia més ràpidament que aquesta, ja que està subjecta a modes, girs i convencions flexibles que excedeixen el simple domini del codi d'un idioma.
{{esborrany de lingüística}}
 
==Components==
Segons Badura, consta per tant de dos components: un hermenèutic (capacitat d'entendre missatges verbals aliens i de respondre-hi) i un tàctic o retòric (aprofitament del context per millorar l'eficàcia, considerant també elements no verbals). Aquest segon component seria objecte d'estudi de la pragmàtica.
 
Dell Hymes<ref>Hymes, D.H. (1971). On communicative competence. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.</ref> va resumir els seus components gràcies a l'acrònim Speaking (parla), ja que la comunicació elemental és sempre oral (no tots els idiomes tenen escriptura). La S respon a la situació comunicativa (grau de formalitat, moment...) i determina la [[varietat lingüística]] que s'ha de triar. La P fa referència als participants, perquè la relació i el rol social dels parlants afecta al discurs. La E denomina els objectius ("ends" en anglès), el propòsit de l'intercanvi. La A resumeix els actes comunicatius o context lingüístic, és a dir, com afecta el que ja s'ha dit en la interpretació del missatge (per l'aparició d'elements implícits, per exemple). La I és la inicial dels instruments, per tant del codi i el canal: no és el mateix escriure que parlar o usar una sola llengua que barrejar diverses en un context de [[plurilingüisme]]. La N recorda les normes socials que afecten a la comunicació i a altres conductes, incloent el contacte físic i la comunicació no verbal entre parlants. La G fa referència al gènere o [[tipologia textual]]. Aquests elements se sumen al coneixement gramatical i les destreses bàsiques.
 
==Referències==
<references />
 
 
41.950

modificacions