Khilakku: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Neohitites.png|333px|thumb|RegneRegnes neohititesneohittites al segle VIII aC]]

'''Khilakku''', (altres transcripcions '''Khilikki''', '''Khilikka''', o '''Hilakku''') fou un regne neohitita[[neohittita]] de les [[muntanyes del Taure]]. Del seu nom deriva el clàssic [[Cilícia]].

El regne es va fundar després del enfonsament de l'[[imperi HititaHittita]] el [[1185]] però la seva història es desconeguda fins que s'esmenta al segle IX aC vers el [[859]] aC quan Assíria va atacar [[Bit Adini]] on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de [[Gurgum]] (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al [[regne de Samal]] (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de [[Patin]], d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de [[Khati]] o [[Karkemish]]; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les [[muntanyes Amanus]]; després el assiris van creuar l'[[Orontes]] i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el [[regne de Que]], el nom del rei no està indicat), es a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de [[Khilikka]] (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de [[Yasbuk]] (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per [[Salmanassar III]] i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del [[golf d'Issos]] (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a meitat del segle següent eren independents.

A la mort de Sargon II el 705 els [[muskhi]] van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i el intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, [[Azitawadda]], [[Kaska]], [[Meliddu]]/[[Kammanu]] i [[regne de Que|Que]] sota la seva autoritat amb centre a [[Til-Garimmu]] mentre Assyria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Aixó va durar fins el 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per l'''hazanu'' d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, [[Tars (Turquia)|Tars]] i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda.

Però a la mort de [[Senaquerib]] el [[681]] Khilakku es va tornar a perdre-la junt a [[Meliddu]], a causa dels atacs [[cimmeris]], i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. [[Assarhaddon]] (680-669) i [[Assurbanipal]] (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces a Khilakku el 679 aC en persecució del rei de [[Sidó]] Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu ([[Sis]]) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era quasi bebé inabastable per un exèrcit degut a la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron [[Assurbanipal]] s'esmenta que va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període.

Caiguda [[Nínive]] el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a [[Tars (Turquia)|Tars]] (Tarzi) que com hem vist s'hauria anat formant al segle VII aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou ''suuannassai'' o ''syennesis'', i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers ''syennesis'' coneguts els esmenta [[Heròdot d'Halicarnàs]] al segle V aC que explica que el 585 el rei i un tal Labynetus de [[Babilònia]] (potser el futur rei [[Nabònides]], llavors príncep) van fer un tractat amb [[Ciaxares de Mèdia]]. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi meda ni del imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeit per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.