Llengües d'oïl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 30:
Afirma que el francià (''francien''), la llengua d'oïl de la regió de [[París]] i per tant de la cort francesa, es va imposar simplement com a llengua oficial en tot el territori del regne perquè era la llengua del rei. Aquest francià esdevingué la base de la llengua francesa moderna amb el pas del temps. L'evidència lingüística suggereix rebutjar aquesta idea, encara que és citada sovint en llibres de divulgació científica.
=== La teoria de la [[lingua franca]] ===
La majoria dels lingüistes que treballen en el tema tendeixen a presentar varietats de la següent teoria: el francès imposat per
Es creu que aquesta llengua no estava prevista com a llengua nacional, sinó simplement com una llengua de cancelleria per a temes legals i administratius. No obstant això, el desenvolupament d'una [[literatura]] en aquesta nova llengua va animar als escriptors a usar francès més que les seves pròpies llengües regionals. Això va portar al declivi de la literatura en llengües vernacles.
Abans de la [[Primera Guerra Mundial]] el francès estàndard no era la llengua primària dels francesos, l'eren les llengües regionals, que eren les més usades a casa i en l'àmbit rural. Aquest també era el cas per a les llengües d'oïl diferents del francès estàndard.
== Literatura ==
A resguard de la influència de la [[literatura francesa]] ha sobreviscut una petita literatura en altres llengües d'oïl ha sobreviscut. El teatre està ben representat en [[picard]] i ''[[poiteví]]-[[saintongès]]'', la literatura oral (contes) està especialment viva en [[gal·ló]] (o gal, no confondre amb la llengua cèltica) per exemple, mentre que la literatura en [[normand]] i en [[literatura valona|való]], especialment la del [[segle XIX]], tendeixen a tenir el seu punt fort en poesia i textos escrits.
| |||