La casa de Bernarda Alba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''La Casa de Bernarda Alba''' és una obra de
L'obra és considerada per alguns crítics com una [[tragèdia]], i per uns altres com un [[drama]], seguint l'opinió del propi autor. Molts han opinat que és la culminació d'un llarg procés evolutiu del dramaturg, des del modernisme al vanguardismo i d'aquí a la seva fase de plenitud. Cal ressaltar en primer lloc la seva concepció del teatre. Rebutja el teatre burgès de Benavente, doncs la seva única fi és lucratiu. Tampoc li agradava, especialment al final, el vers. Això no vol dir que rebutgi la poesia en el teatre, més aviat la personalitza. En canvi mostra la seva simpatia pel teatre popular o marginal: el guiñol, el vodevil, etc...
Possiblement, les frases que millor aclareixen la seva idea sobre el teatre són aquestes, formulades en 1936 quan llegia als seus coneguts La Casa de Bernarda Alba: ''El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin en escena duguin un vestit de poesia i la mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.''
Mostren aquestes paraules la dimensió humana del teatre en la qual deu el lector sentir com els personatges. AL que ajuda tremendament els aires de '''realitat'''.
A mesura que madura va acompanyant les seves obres teatrals amb un enfocament social i popular (tot això es veu en aquesta peça) i concebent una funció didàctica del teatre, desmarcant-se del elitismo del 27. Devia el teatre servir per a criticar la moral antiga i desfasada.
== Plantejament ==
Després de la mort del seu segon marit, '''Bernarda Alba''' imposa un dol rigorós a les seves cinc filles, que en la seva vida han tingut just contacte amb el sexe oposat, més aviat amb el mateix sexe. Si bé és un costum real, Lorca ho retrata insinuant que a més de ser un drama de les dones els pobles d'Espanya, té també la intenció de documental fotogràfic. L'obra comença amb l'entrada de les sirvientas parlant del dèspota que és Bernarda i amb l'arribada immediata d'aquesta, confirmant el seu rigorós tracte a elles i les seves filles, i imposant silenci. Quan la filla major hereta una gran fortuna atreu a un pretendent (Pepe el Romà), gelosia i passions es deslliguen en la casa desembocant en un final tràgic amb la mort de la més jove, qui no vol sotmetre's a la voluntat de la seva mare. Bernarda finalitza l'obra dient a les seves filles que la seva filla ha mort verge, i ordenant silenci, com la seva entrada al principi.
== Personatges ==
Cal recalcar la barreja característica de Lorca dels personatges. D'una banda són estereotips, ja que representen una figura. Però també tenen darrere la seva història, els seus sentiments.Ressaltar que solament apareixen dones, doncs és un drama sobre elles.
*'''Bernarda:''' Tot el negatiu se centra en ella. És tirana, despòtica i és blanc de gairebé totes les crítiques de l'obra. El seu llenguatge ja adverteix el seu caràcter: l'ús reiterat de paraules prescriptives, el seu suport sobre el bastó (poder). Basta llegir-se els temes per a reconèixer tots els defectes en ella.
*''' Angustiass:''' Es pensa casar amb Pepe el Romà gràcies als seus maleïts diners. Encara que és conscient d'això, li és indiferent, ja que el seu únic desig és sortir de la maleïda casa i del poder de la seva mare. Encara que després de 40 anys no queden en ella passions ni alegries.
*''' Magdalena i Amelia:''' Són les dues més submisses. Han acceptat el poder de la seva mare amb resignació.
*''' Martirio:''' El personatge més complex de tots. La seva mare va frustrar les seves noces i sent un ressentiment i una gelosia de la seva germana menor molt grans, ja que veu impotent com aquesta atreu a Pepe el Romà.
*''' Adela:''' La més jove de totes. No està disposada a sotmetre's a la tirania materna i tot en ella és vitalisme. Desafia la moral establerta, encara que és impossible vèncer-la i això la duu a la destinació tràgica.
*''' Poncia:''' La criada. Seria gairebé de la família de no ser pel clasismo imperant. Ressaltar d'ella la seva parla popular i variada.
== Temes ==
Apareixen una enorme quantitat de temes que Lorca critica durament:
* Destinació tràgica: Adela ha volgut rebel·lar-se contra l'ordre establert i ho ha pagat amb la seva vida.
* Opressió sobre la dona: Igual que els gitanos en El Romancero, Lorca sent compassió amb els éssers desvalguts, oprimits per la societat i s'identifica amb ells.
* Moral conservadora: Obsessió per la virginidada de la dona, la religió, el "què diran"...
* Clasismo: La societat està clarament jerarquitzada, es mostra sobretot en la relació que mantenen la Poncia i Bernarda qui, malgrat conèixer-se de mitja vida, la uneixi servint a l'altra, i tractar-se d'igual a igual en alguns fragments de l'obra, en altres Bernarda fa valer la seva qualitat d'ama i fa baixar el cap a la seva criada.
* Les aparences: Com tot la resta, Bernarda és el màxim exponent d'aquest afany negatiu per aparentar. A més, els freqüents comentaris sobre les vides dels personatges externs a la casa, les referències a la biografia de la Poncia, delaten aquest com altre dels temes principals. Aquest tema va combinat amb l'honor aparent.
* Autoritarisme: Cruel i irracional despotisme de Bernarda. De fet, el paper de Bernarda ha estat interpretat per homes per a donar-li major duresa a aquest aspecte. La inmasculación de Bernarda es vincula al seu símbol de poder: el seu bastó.
A més com tema principal:
* El desig de llibertat. Adela serà el màxim exponent d'aquesta manera de pensar. La primera que, mitjançant petites "fetes" (menjo mostrar peces d'un color diferent al negre, rebel·lar-se de paraula i acte contra la seva mare...) la faran la veritable víctima de les circumstàncies que emboliquen a la casa.
* El compliment amb el designi imperioso de les lleis naturals i intuïtives. Les referències a la naturalesa d'índole simbòlica estan buscades i mesures: la masculinidad, la pasíon, el desig sexual primitiu, representat en els dos cavalls de l'obra: el de Pepe el Romà i el Garañón que relincha i piafa dintre de la casa; el desig, present en tot moment amb l'esment reiterat de la calor que fa bullir la sang de les germanes; etc.
Temes secundaris:
* La sensualitat
* L'odi
* L'enveja: es pot observar, sobretot, en la relació entre les germanes. Angoixes, per ser filla d'un home amb possibles, és l'hereva de la fortuna familiar i, per això, la requerida per Pepe el Romà com dona. Tant Martiri com Adela pugnen contínuament pels favors de Pepe el Romà formant un triangle d'enemistats entre elles.
* La injustícia amb les dones en un món d'homes. Les freqüents al·lusions per part de totes les habitants de la casa a la "forma de fer de les dones" posen en rellevància no només la moral de l'època, sinó també l'opinió de l'autor sobre el tema. En boca d'Adela posarà sempre el tint de la crítica, al·ludint a la repressió i a la necessitat de trencar el jou social.
* La hipocresia social també es veu bastant clara en l'obra. == Ambient, estructura, realisme poètic.
== Ressaltar la progressió dramàtica del conflicte.
A mesura que progressa la narració ens endinsem més en la casa i, simbòlicament, en les ànimes de les persones.
Cada incident està perfectament travat amb l'anterior i el següent assolint així un magnífic encadenament de l'acció, reforçat sens dubte pel fet que no hagi escenes, sent El mestratge de Lorca a l'hora d'estructurar el drama és notori quant a la fluïdesa, la naturalitat dels personatges a l'hora d'entrar i sortir en el vers únicament per a escenes de màxim dramatisme
· La riquesa costumista, ens posem en contacte amb el poble i som testimonis de tot el que aquí ocorre.
· Documental fotogràfic: s'apreciarà constantment el joc entre el blanc i el negre.
· No obstant això, el realisme està carregat per una important dimensió simbòlica i un desmesurat argument, pel que es defineix com ''realisme poètic''.
== Simbologia ==
Lorca estava fortament influït pel simbolisme, comú en la Generació del 27. Heus aquí uns quants símbols:
*L'aigua: sed com referència al desig sexual (vegi's la sufocació: per això Bernarda vol tancar finestres i Adela/Martiri tenen sed. El cavall quan dóna coces té sed). El poble no té rius (igual a vida) però si pous (foscs símbols de mort). Es contrasten les referències a l'aigua estancada/enverinada dels pous amb l'aigua neta i infinita de mar (amb el qual s'associa María Josefa.)
*Blanco-negre (ve reforçant la idea del documental fotogràfic: blanc per al positiu en general (la vida, la llibertat, la sexualitat) mentre que el negre es refereix a la mort (Adela mor de nit) i al fanatisme religiós (dol).
*El color verd: significa la rebeldia a Lorca. Ho demostra mitjançant el vestit verd que lluïx Adela i el ventall que usa, ella és l'única de les filles que es rebel·la contra la seva mare.
*La calor reinante contribuïx a intensificar la tensió dramàtica i a modelar el caràcter trist dels habitants de les terres seques enfront de la dels habitants de les terres humides. A més, s'associa també amb el fat i la fatalitat dels personatges.
*El cavall garañón representa altre paper simbòlic clar. És la correlació de Pepe el Romà en el món animal, i per tant, un símbol sexual molt acusat. Fins a tal punt és així que la resposta de Bernarda Prudència compte, en el manuscrit amb una variant ratllada molt significativa: “A l'alba se li tirarà cinc”. Cinc, com les filles de Bernarda. Amb el cavall garañón s'introduïx un altre va espaiar dramàtic de funció decisiva.
*El bastó com símbol del poder tiránico de Bernarda. Quan Adela ho trenca acaba la tirania, mostra la rebel·lia d'Adela. El bastó com símbol fálico. El bastó com símbol de la ceguesa de Bernarda.
*Els noms dels personatges. Bernarda (força d'ós), Martiri i Angoixes són evidents, Adela (noblesa), Amelia (sense mel) i Maria Josefa (maria mare de jesus, jose pare de jesus; simbolitza l'edat del personatge). Ajuden al lector a deduir algunes característiques dels personatges quant al seu etopeya (personalitat, etc)
*El lleó representa, igual que el cavall gañardón a la masculinidad, i és per això que se li atribuïx a Pepe el Romà.
*Les perles com símbol, representen a les llàgrimes. És per això que Angusías té un anell de comromiso fet de perles, per les quals vessarà ja que Pepe no l'ama.
== Diàleg i llenguatge ==
El mestratge del diàleg és indubtable. Cadascú parla segons el seu caràcter i les rèpliques són curtes i vivaces, amb el que adquireix tota l'obra un caràcter molt real. Això ho reforça també el sabor popular tan elaborat de Lorca, que no recorre a simples vulgarismes.
==Els noms==
*Bernarda ALBA: nom d'origen teutónico: "amb força o embranzida d'ós". ALBA: blanca
*Angustias: etimològicament, del llatí "angostura", "dificultat". Significa opressió, aflicció, angúnia; estretor de lloc o del temps. A això, afegir-li el significat directe: és un personatge contristat pel pas del temps. Es fa vella i no ha trobat marit i, per tant, busca una manera de sortir de la casa.
*Magdalena: desconsolada, llagrimosa
*Martirio: mort o turments patits per causa de la religió. *Adela: de caràcter noble. *La Poncia: nom equivalent a Poncio Pilatos.
*Prudència: una de les quatre virtuts cardinals, que consisteix a destriar i distingir el que és bo o dolent per a seguir o fugir d'això.
*María Josefa: de santa María, la verge, i sant José, el seu espòs, els pares de Jesús.
[[Categoria: Obres de teatre]]
| |||