Josep de Miró i Argenter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Presentació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Josep de Miró i Argenter''' ([[Sitges]], [[4 de març]]
== Biografia ==
El 1874 emigrà a Cuba, sembla que desterrat, i començà a treballar com a dependent de comerç de la companyia ''Barahona i Domènech''. Dos anys més tard s'establí a [[Santiago de Cuba]], on treballà per a la firma ''Catasús Hermanos'' i, alhora, feia de corresponsal del periòdic ''[[La Llumanera de Nova York]]'', publicació que dirigia [[Artur Cuyàs i Armengol]]. Als voltants de 1877-1878, els Catasús l'atorgaren el càrrec de majoral de l'''ingenio Río Grande'', que era una plantació de canya de sucre amb fàbrica transformadora.
Línia 8:
El 1878 conegué el Major General [[Antonio Maceo]] quan aquest s'entrevistà amb Martínez Campos. Publicà un article de denúncia al periòdic santiagueny ''La Nueva Era'' que causà que fos desterrat a [[Província d'Holguín|Holguín]]. Imbuït pels ideals d'independència de l'illa, allà hi fundà el 1887 el diari ''La Doctrina''; el seu article ''El juez y el negro'' li comportà tres anys de presó. Es refugià a [[Manzanillo]], on dirigí ''El Liberal'' (1893), periòdic amb què portà a terme apassionades campanyes periodístiques.
=== Actuació militar
Quan esclatà la revolta el 1895, Miró s'afegí a la revolta, amb un primer combat el [[14 d'abril]] a Ciego La Rioja. En tornar Maceo a l'illa el confirmà com a coronel i l'incorporà en el seu Estat Major. Després de destacar-se en l'enfrontament de Peralejo fou ascendit a general de brigada. Al novembre fou promogut al càrrec de cap d'Estat Major de la columna que partí de [[Baraguà]].
Línia 25:
El seu germà [[Joaquim de Miró i Argenter|Joaquim]] va ser un pintor català molt vinculat a Sitges. El seu fill, [[José Miró Cardona]], va ser primer ministre (per uns dies), i ambaixador, de la Cuba post-[[Fulgencio Batista|Batista]].
==
* ''Apuntes de la vida de Antonio Maceo Grajales'' Veracruz: Tip. Las Selvas, 1897 (1898)
* ''Crónicas de la guerra 1895-1896'' La Habana: Letras Cubanas, 1981
Linha 38 ⟶ 37:
* ''Salvador Roca: drama humano'' La Habana: Rambla y Bouza, 1910
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Martha María Fernández Rodríguez ''José Miró Argenter: el catalán mambí'' Holguín: Ediciones Holguín, 2005
* Roland Sierra i Farreras ''Diccionari biogràfic de sitgetans'' Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
Linha 48 ⟶ 50:
* Fernando Figueredo Socarás ''Elogio del general José Miró y Argenter'' La Habana: 1926
== Enllaços externs ==
* [http://www.cubaliteraria.com/autor/ficha.php?Id=379 Resum biogràfic] {{es}}
* [http://librinsula.bnjm.cu/282_nombrar_1.html Biografia i fotografia] {{es}}
* [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=004284 Biografia a l'Enciclopèdia Catalana]
{{ORDENA:Miro Argenter, Josep}}
|