Josep de Miró i Argenter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Presentació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Josep de Miró i Argenter''' ([[Sitges]], [[4 de març]] delde [[1851]] <ref>1852 segons algunes fonts</ref> - [[Marianao (Cuba)|Marianao]] [[CubaL'Havana]], [[2 de maig]] delde [[1925]]), fou un [[militar]] i [[escriptor]] [[catalans|català]], general de divisió ena la [[Guerra d'Independència de Cuba]].<ref name="GEC">{{GEC|0042849}}</ref>
 
== Biografia ==
FillNascut el [[4 de març]] de [[1851]],<ref name="GEC"/><ref>1852 segons algunes fonts</ref> fou fill de l'advocat Josep de Miró i Llopis i de Joaquima Argenter i Armengol. Estudià a Barcelona. Es graduà de Batxiller en Arts el 1869 i cursa dos anys d'estudis de medicina, carrera que interrompé. Als voltants de 1872-1873 combaté en les [[guerres carlistes]]; allistat en les forces del general [[Joan Castells i Rossell|Castells]], participà en diverses batudes en les comarques del [[Penedès]]. Aconseguí el grau de tinent i comandà una companyia carlina. Després de la [[pau de Sagunt]] es negà a entrar a l'exèrcit regular com a oficial.
 
El 1874 emigrà a Cuba, sembla que desterrat, i començà a treballar com a dependent de comerç de la companyia ''Barahona i Domènech''. Dos anys més tard s'establí a [[Santiago de Cuba]], on treballà per a la firma ''Catasús Hermanos'' i, alhora, feia de corresponsal del periòdic ''[[La Llumanera de Nova York]]'', publicació que dirigia [[Artur Cuyàs i Armengol]]. Als voltants de 1877-1878, els Catasús l'atorgaren el càrrec de majoral de l'''ingenio Río Grande'', que era una plantació de canya de sucre amb fàbrica transformadora.
Línia 8:
El 1878 conegué el Major General [[Antonio Maceo]] quan aquest s'entrevistà amb Martínez Campos. Publicà un article de denúncia al periòdic santiagueny ''La Nueva Era'' que causà que fos desterrat a [[Província d'Holguín|Holguín]]. Imbuït pels ideals d'independència de l'illa, allà hi fundà el 1887 el diari ''La Doctrina''; el seu article ''El juez y el negro'' li comportà tres anys de presó. Es refugià a [[Manzanillo]], on dirigí ''El Liberal'' (1893), periòdic amb què portà a terme apassionades campanyes periodístiques.
 
=== Actuació militar ena la [[guerraGuerra d'Independència cubana]] ===
Quan esclatà la revolta el 1895, Miró s'afegí a la revolta, amb un primer combat el [[14 d'abril]] a Ciego La Rioja. En tornar Maceo a l'illa el confirmà com a coronel i l'incorporà en el seu Estat Major. Després de destacar-se en l'enfrontament de Peralejo fou ascendit a general de brigada. Al novembre fou promogut al càrrec de cap d'Estat Major de la columna que partí de [[Baraguà]].
 
Línia 25:
El seu germà [[Joaquim de Miró i Argenter|Joaquim]] va ser un pintor català molt vinculat a Sitges. El seu fill, [[José Miró Cardona]], va ser primer ministre (per uns dies), i ambaixador, de la Cuba post-[[Fulgencio Batista|Batista]].
 
== BibliografiaObres ==
=== Obres de Josep Miró ===
* ''Apuntes de la vida de Antonio Maceo Grajales'' Veracruz: Tip. Las Selvas, 1897 (1898)
* ''Crónicas de la guerra 1895-1896'' La Habana: Letras Cubanas, 1981
Linha 38 ⟶ 37:
* ''Salvador Roca: drama humano'' La Habana: Rambla y Bouza, 1910
 
=== ObresNotes sobrei Josepreferències Miró ===
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Martha María Fernández Rodríguez ''José Miró Argenter: el catalán mambí'' Holguín: Ediciones Holguín, 2005
* Roland Sierra i Farreras ''Diccionari biogràfic de sitgetans'' Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
Linha 48 ⟶ 50:
* Fernando Figueredo Socarás ''Elogio del general José Miró y Argenter'' La Habana: 1926
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.cubaliteraria.com/autor/ficha.php?Id=379 Resum biogràfic] {{es}}
* [http://librinsula.bnjm.cu/282_nombrar_1.html Biografia i fotografia] {{es}}
* [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=004284 Biografia a l'Enciclopèdia Catalana]
 
== Notes ==
<references/>
 
{{ORDENA:Miro Argenter, Josep}}