Dau al Set: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 11:
Dau al Set va sorgir per la confluència atzarosa però amb l'aglutinant que els membres residien gairebé tots al mateix barri (entorns de la [[plaça de Molina]] de Barcelona) entre el desembre del 1946 —inici de la publicació ''Algol''— i el setembre del 1948, data de l'aparició del primer número de la revista ''Dau al Set''.<ref name="gencat"/>
La composició la va determinar la coincidència en el temps d'un grup de joves als quals unia la disconformitat amb la situació ideològica i les possibilitats creatives. Eren [[Joan Brossa]] (Barcelona, 1919 – 1998), poeta, dramaturg i creador de poesia visual<ref>Per bé que aleshores l'anomenava «poesia experimental», ja l'havia començat a practicar el 1941; fou precisament a ''Dau al Set'' que publicà el primer poema d'aquest gènere. Cf. {{Citar web | url=http://www.pocio.cat/membres/GloriaBordons/arxius/4.pdf |cognom=Bordons | nom= Glòria | enllaç autor= Glòria Bordons de Porrata-Doria | títol= El ''Dau al Set'' literari'' | pàgines= p. 51 | consulta= 2 de desembre de 2012}}</ref>; [[Joan Ponç i Bonet|Joan Ponç]] (Barcelona, 1927 – Sant Pau de Vença, 1984), pintor d'un imaginari d'introspecció; [[Antoni Tàpies]] (Barcelona, 1923 - 2012), futur pintor matèric, innovador formal a la recerca d'un altre sentit a l'acció plàstica; [[Modest Cuixart]] (Barcelona, 1925 – Palamós, 2007), sensible a una poètica icònica plàstica generadora de perfils irònics; [[Joan Josep Tharrats]] (Girona, 1918 – Barcelona, 2001), responsable del muntatge tipogràfic de la publicació i pintor de maculatures; [[Arnau Puig]] (Barcelona, 1926), filòsof de temperament, reflexionador de l'existència i qüestionador dels fets de sensibilitat.<ref name="gencat"/>
Tots ells, en possessió cadascun d'una acusada personalitat, es van aplegar per fer front al desert sensible i la mansuetud intel·lectual que el [[règim franquista]] imposava per la brutalitat de la repressió a l'estructura estatal, especialment a Catalunya. El sentit profund del nom de la publicació posava de manifest la intenció dels que l'havien creat: atès que el dau objectivament només té sis cares, cercar la setena implicava una jugada a l'impossible. Efectivament, des d'un dadaisme inicial, en contra de tot sistema de valors socials establerts, i amb la convicció d'un surrealisme de la immediatesa expressiva i creativa, la intenció d'aquelles voluntats aplegades va provocar una forta reacció creativa alliberadora.<ref name="gencat"/>
| |||