Banc (empresa): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
millora de la introducció i reordenació dels continguts
tipologia clàssica
Línia 14:
* Bancs mixtes: El capital es forma amb aportes privades i oficials.
 
=== Bancs segonsSegons el tipus d'operació ===
* Bancs corrents: són els més comuns amb els que opera la gent. Les seves operacions habituals inclouen dipòsits en cta.compte ctecorrent, caixa d'estalvi, préstecs, "cobranzas", custodia de títols i valors, lloguers de caixes de seguretat, finançament, etc.
* Bancs especialitzats: Tenen una finalitat creditícia específica.
* Bancs d'emissió: Actualment es preserven com bancs oficials.
* Bancs centrals: Són les cases bancàries de categoria superior que autoritzen el funcionament d'entitats de crèdits, les revisen i les controlen.
* Bancs de segon pis: Són aquells que canalitzen els recursos financers al mercat a través d'altres institucions financeres que actuen com intermediaris. S'utilitzen fonamentalment per canalitzar recursos cap a sectors productius.
 
===Segons la categorització clàssica===
Tradicionalment la historiografia ha identificat quatre tipus bàsics de bancs que han operat durant l'[[edat contemporània]],<ref name="Diccionari"/> i que han estat tant públics com, sobretot, privats:
* Bancs d'emissió: entitats que podien imprimir bitllets, és a dir que creaven paper moneda com a nova eina de pagament.
* Bancs comercials: entitats que concedien préstecs a curt termini i descomptes.
* Bancs industrials: entitats que concedien préstecs a llarg termini en base a una [[hipoteca]].
* Bancs de serveis: entitats que oferien serveis de simple intermediació, és a dir sense la imposició d'un crèdit o deute. Entre aquests serveis hi comptem la gestió de valors, la compra - venda de lletres, etc.
 
== Història de la banca ==
A l'[[edat mitjana]], els canvistes (avui diem banquers), tenien la seva [[oficina]] en els llocs que se'ls atorgava en les fires de torn, a l'aire lliure o sota porxades. Aquesta oficina era molt senzilla doncs es tractava d'un banc i un tauló a manera de taula d'operacions; aquest tauló és el que es cridava la banca. En ella es contava els diners, es feien els pagaments i els cobraments i tot tipus d'operacions bancàries.
 
La banca actual té els seus orígens en les diverses iniciatives financeres de l'[[edat medieval]], com ara la [[taula de canvis]], i altres precedents més antics.<ref name="Diccionari"/>
A cada ciutat, els canvistes, ajudats per les autoritats, organitzaven el pla d'operacions per al seu treball de cada dia. A [[Espanya]], en la ciutat de [[Medina del Campo]] ([[Valladolid]]), on les fires anuals eren alguna cosa molt seriós i realment important, aquest embull estava delimitat i protegit per cadenes que es lligaven a uns pilars de granit, per a defensar-se de la circulació i dels transeünts. Els canvistes, així protegits, feien el seu treball, amb serietat i amb honradesa, complint amb les normes establertes. Si algú pretenia actuar de manera deshonesta, abusar i saltar-se les regles per a guanyar diners fàcils, allí mateix i públicament acabaven amb la seva professió i amb la seva banca, que es trencava a força de cops. És la famosa banca trencada que avui coneixem com fallida, encara que en l'actualitat no existeix l'acte físic de trencar l'oficina.
 
La banca o el sistema bancari, és el conjunt d'entitats o institucions que, dins d'una economia determinada, presten el servei de banc. El primer caixer automàtic es va posar en marxa al [[Regne Unit]] el [[1967]]<ref>Avui, 3 de maig de 2008, pàgina 20</ref>
 
===Història de la banca catalana===
Al segle XX hi havia 15 bancs a Catalunya, sobre un total de 27 al total de l'Estat Espanyol.<ref name="Sapiens122espoli">{{Citar publicació | cognom= Mata | nom =Jordi et al. | article =300 anys d'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.26-37 |issn = 1695-2014}}</ref>