Diferència entre revisions de la pàgina «Bàrbar»

1.016 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
m (r2.7.2+) (Robot: Canviant ko:오랑캐 a ko:야만)
Els '''bàrbars''' (del mot [[Grec antic|grec]] βάρβαρος) eren els no-[[Antiga Grècia|grecs]], aquells qui no empraven el grec com a idioma matern. La paraula era una [[onomatopeia]]: bar-bar representa la impressió del blah-blah produït a l'escoltar un idioma desconegut.
 
== L'origen del terme ==
Originalment el terme no tenia cap altre significat més enllà de 'no grec'. Els grecs es van trobar altres cultures com els [[Antic Egipte|egipcis]], [[Imperi Persa|perses]], [[Fenícia|fenicis]], [[etruscs]], [[Antiga Roma|romans]], [[cartago|cartaginesos]], [[ibers]] o [[País Basc|bascs]], amb qui no tenien característiques comunes. Els grecs no recelaven d'altres cultures, de fet coneixien la gran antiguitat de les més desenvolupades civilitzacions d'[[Egipte]], [[Fenícia]] i [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], de les que van apendre molt.
 
== L'evolució del terme ==
[[Fitxer:Invasions of the Roman Empire 1.png|thumb|200px|left|Invasions bàrbares de l'Imperi romà.]]
Després de les guerres grecoperses durant el [[segle V aC]], en les que una coalició de grecs va derrotar un gran imperi a la [[Batalla de Marató]] el [[490 aC]], es va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles inferiors militarment i política, usant el terme per anomenar les nacions o ètnies percebudes amb un nivell inferior de civilització o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles amb comportaments inacceptables en societats civilitzades. Els romans van titllar de bàrbares les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus [[Germànics|germàniques]], els assentats [[Gàl·lia|gals]], els incursors [[huns]] i els [[Berbers|imazighen]] del nord d'[[Àfrica]]. Així mateix, la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi Romà]] s'atribueix, fonamentalment, a les [[Invasions bàrbares]].
 
Aviat '''bàrbar''' no només va significar "estranger" sinó també mancat d'educació amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[Isócrates]]. En una línia xenòfova, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar "barbàrie" aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermig entre el salvatxisme i la civilització.
 
Com veiem, durant mil.lenis es va considerar com a '''bàrbara''' només la '''civilització d'altri''', per a aixì poder legitimar i sacralitzar la civilització pròpia. Ara bé, pensadors crítics moderns com [[Montaigne]], [[Diderot]] o [[Walter Benjamin]] han negat aquests principis xenòfobs i han destacat que tota civilització o cultura arrela també en algún tipus de barbàrie pròpia i no aliena <ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf G. Mayos "Conocimiento y cultura, ¿Agentes de barbarie?"] en CIDOB, 2012 pp. 137-152.</ref>.
 
== Referències ==
{{listaref}}
 
Els romans van titllar de bàrbares les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus [[Germànics|germàniques]], els assentats [[Gàl·lia|gals]], els incursors [[huns]] i els [[Berbers|imazighen]] del nord d'[[Àfrica]]. Així mateix, la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi Romà]] s'atribueix, fonamentalment, a les [[Invasions bàrbares]].
{{Viccionari|bàrbar|bàrbar}}
{{ORDENA:Barbar}}
Usuari anònim