Simfonia núm. 3 (Beethoven): diferència entre les revisions

Aquesta simfonia és una de les obres més famoses de Beethoven, que originalment pensava dedicar-la a [[Napoleó]] i la volia denominar "Bonaparte". La idea de compondre una simfonia en honor de l'"alliberador" d'Europa sembla que li va ser suggerida pel mariscal [[Carles XIV Joan|Jean Baptiste Bernadotte]], ambaixador de França a [[Viena]] el [[1798]], o per [[Rodolphe Kreutzer]], violinista a qui Beethoven va dedicar una sonata. Bonaparte –un any més gran– era un contemporani del músic, i Beethoven no només sentia una gran admiració pel seu "heroi", sinó que, més o menys conscientment, havia establert una espècie de paral·lelisme entre els seus destins.

El biògraf Maynard Solomon comenta que Beethoven admirava els ideals de la [[Revolució Francesa]] reflectits en la figura de Napoleó. Quan aquest es va autocoronar emperador, el maig de [[1804]], sembla que Beethoven es va molestar tant que va esborrar amb un ganivet el nom de "Bonaparte" de la pàgina del títol amb tal força que va deixar un forat en el paper.<ref>Steinberg, 12.</ref> Sembla que va dir: " Ara només... obeirà a la seva ambició, elevar-se més alt que els altres, convertir-se en un tirà! ".

Va ser publicada l'any 1806 per la Cambra de les Arts i la Indústria de Viena amb el nombre d'opus 55, i la dedicatòria erafou per al príncep Lobkowitz, tot i que com a subtítol hi apareix el nom "Bonaparte". Beethoven li va posar el títol de ''Sinfonia eroica, composta per festeggiare il sovvenire d'un grand'uomo'' (Simfonia Heroicaheroica, composta per festejar el record d'un gran home). Aquest "gran home" era un ideal, un heroi no existent, però més aviat, va ser l'esperit de l'heroisme mateix el que interessava a Beethoven. També s'ha dit que Beethoven es referia a la memòria de la naturalesa de Napoleó que una vegada va ser digna.