Ascaló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 24:
Fou seu d'un bisbat des el [[351]] fins vers el [[930]]. Amr ibn al-As la va ocupar segurament per un temps a l'entorn del [[638]], però la conquesta definitiva no fou fins el [[640]], després de la conquesta de [[Cesarea de Palestina]] ({{mida|1=''en àrab Kaysariyya''}}). Fou recuperada pels [[Imperi Bizantí|bizantins]] en temps de Ibn al-Zubayr vers el [[682]]. El [[685]], després de la segona i definitiva conques fou reconstruïda per Abd al-Malik ibn Marwan (685–705). Va passar a la [[dinastia fatimita]] el [[969]] que la va conservar quan van perdre la resta de [[Palestina]] i [[Síria]] en front dels [[seljúcides]], encara que la vila va tenir uns governants locals autònoms.
 
El [[1099]] l'exèrcit fatimita que es retirava de Jerusalem, va entrar a la ciutat, i semblava que cauria en mans dels [[Primera Croada|croats]]; a la seva rodalia es va lliurar la [[batalla d'Ascaló]], guanyada pels croats als fatimites, però la ciutat no fou ocupada pels francs per les seves dissensions internes. En endavant fou vila fronterera. El [[1134]] la conquesta de [[Tir]] pels croats la va fer vulnerable. El [[1150]] els musulmans la van fortificar amb 53 torres però això no va impedir [[Setge d'Ascaló (1154)|la seva conquesta]] pels croats dirigits per [[Balduí III de Jerusalem]] el [[1154]]<ref name=Daftari>{{Ref-llibre |cognom=Daftary |nom=Farhad |títol=The Isma'ilis: Their History and Doctrines |url=http://books.google.es/books?id=cSO9zh61AGEC&pg=PA697&dq=Abb%C4%81s+b.+Ab%C4%AB+l-Fut%C5%AB%E1%B8%A5&hl=ca&sa=X&ei=gOrbUM64Iu6U0QWI2oHADQ&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Abb%C4%81s%20b.%20Ab%C4%AB%20l-Fut%C5%AB%E1%B8%A5&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2007 |pàgines=p.250 |isbn=0521850843}}</ref> després d'un mes de setge total i sis mesos més d'atac; llavors fou incorporada al [[comtat de Jaffa]]. [[Saladí]] la va reconquerir després de la [[batalla de Hattin]] el [[4 de juliol]] de [[1187]], però quatre anys després els croats de la [[tercera croada]], després de la [[batalla d'Arsuf]], la van reconquerir tot i que les fortificacions ja havien estat destruïdes abans de ser abandona; els habitants musulmans van haver de marxar a Egipte i a Síria i els cristians a Jerusalem. [[Ricard Cor de Lleó]] hi va entrar sense resistència el gener del [[1192]] i va construir una fortalesa a les ruïnes però pel tractat amb Saladí d'agost/setembre del mateix any, va haver de ser demolida altre cop.
 
Uns anys després les rivalitats entre [[As-Salih Ayyub]] d'Egipte (1240-1249) i [[al-Salih Ismail]] de [[Damasc]] (1237, 1239-1245) van facilitar la represa complerta i l'establiment d'una guarnició d'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospitalaris]]; un atac egipci fou rebutjat per aquestos el [[1244]], però després de la [[batalla de Gaza]] el [[17 d'octubre]] de [[1244]] va quedar bloquejada sense poder esperar socors i es va rendir el [[1247]] a Fakhr al-Din Yusuf ibn al-Shaykh. Fou finalment arrasada pel sultà [[mameluc]] d'Egipte [[Bàybars I]] el [[1270]] que va destruir diverses viles de la costa per impedir l'accés a aquestes dels croats.. Va restar en ruïnes fins a temps moderns.
Línia 34:
* [[Migdal-Senna]]
* [[Abd al-Rahim ibn Ali al-Kadi al-Fadil]], aiúbida nascut a la ciutat (s.XII).
 
==Referències==
{{referències}}
 
{{commons|Category:Ashkelon}}
 
 
{{ORDENA:Ascalo}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Ciutats d'Israel]]
[[Categoria:Filisteus]]