Psusennes II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: bg:Псусенес II |
m Bot:Desambiguació assistida: Tebes - Canviant enllaç(s) per Tebes (Egipte) |
||
Línia 1:
'''Psusennes II''' (Titkheperure o Tyetkheperre, grec Ψουσέννης o Hor-Pasebakhaenniut II, egipci ḥr-p3-sb3-ḫˁỉ-<n>-nỉwt fou el darrer faraó de la [[dinastia XXI d'Egipte]]. El seu nom reial vol dir "Imatge de la transformació de Ra". Es considerat el mateix personatge que el gran sacerdot d'Amon Psusennes III. Fou per tant a més de faraó (successor de Siamon), gran sacerdot d'Amon a [[Tebes (Egipte)|Tebes]], i era fill de [[Pinedjem II]] i d'Istemkheb. La seva filla Maatkare fou la gran esposa reial d'[[Osorkón I|Osorkon I]]. [[Manetó]] li atribueix un regnat de 14 anys (en una copia 35) però els experts s'inclinen a pensar que són 15 (vers 967 a 953 aC) i més modernament s'ha establert la hipòtesis de 24 anys (967-943 aC).
Va construir la seva tomba a [[Tanis]] a la necròpolis reial arranjada dins el gran temple d'Amon; però la tomba no ha pogut ser identificada precisament. El cos del rei fou trobat a l'antecambra de la tomba del seu ancestre [[Psusennes I]] per Pierre Montet el 1940, molt damnada per les condicions d'humitat existents (reduïda a esquelet), i que hauria estat portada allí en una data desconeguda pels sacerdots de Tanis, per preservar-la del saqueig (la tomba de Psusennes I feia funcions d'amagatall de mòmies reials). La mòmia estava al costat de la de Sheshonq II. El sarcòfag en el que el rei hauria estat enterrat devia ser de fusta i es va podrir oper degradació com tota la matèria orgànica de la tomba. S'hi van trobar vasos ''canopes'' i alguns ''ushebtis'' (poteria fragmentada) portant el seu nom el que va permetre la seva identificació. Un gran nombre dels servidors funeraris del rei, descoberts a Tanis, presenten característiques femenines. De les vora 400 figures funeràries del rei només una petita part ha arribat al [[Museu Arqueològic del Caire]] i a col·leccions privades i la resta va desaparèixer als anys 1940.
| |||