Història de la Banca a Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m editant
Cap resum de modificació
Línia 1:
Sempre hi ha hagut '''[[Banc (empresa)|entitats bancàries]]''' a Catalunya, però és durant l'[[Edat contemporània de Catalunya|edat contemporània]] en què hi ha hagut el floriment més important. De totes maneres, cal tenir present que el paper dels bancs en el procés d{{'}}'''[[Industrialització de Catalunya|industrialització catalana]]''' fou poc important, ja que les noves empreses van optar majoritàriament per altres mitjans de finançament no bancaris.<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre [[#Mestre|cognom=Mestre, i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998]]: |pàgines=p. 91, entrada: "banca"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> Aquesta manca d'un sector bancari potent és un element clau que ha entorpit el creixement econòmic contemporani causant repetides mancances de massa monetària i una endèmica mancança d'entitats que aglutinessin el capital circulant per finançar noves empreses.<ref name="Diccionari"/>
{{editant}}
Sempre hi ha hagut '''[[Banc (empresa)|entitats bancàries]]''' a Catalunya, però és durant l'[[Edat contemporània de Catalunya|edat contemporània]] en què hi ha hagut el floriment més important. De totes maneres, cal tenir present que el paper dels bancs en el procés d{{'}}'''[[Industrialització de Catalunya|industrialització catalana]]''' fou poc important, ja que les noves empreses van optar majoritàriament per altres mitjans de finançament no bancaris.<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 91, entrada: "banca"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> Aquesta manca d'un sector bancari potent és un element clau que ha entorpit el creixement econòmic contemporani causant repetides mancances de massa monetària i una endèmica mancança d'entitats que aglutinessin el capital circulant per finançar noves empreses.<ref name="Diccionari"/>
 
==Antecedents==
Linha 8 ⟶ 7:
==Segle XIX==
 
La industrialització del país, i per tant la demanda de capitals per invertir en els nous sectors econòmics, va comportar una important evolució i complicació del sistema bancari, tot i que no va arribar a erigir-se en la principal via de finançament de les noves empreses.<ref name="Diccionari"/> Ja el [[1844]] apareixia la primera gran entitat moderna amb el [[Banc de Barcelona]], amb funcions d'emissió (impressió de paper moneda) i comercials (facilitzaciófacilitació del consum).<ref name="Diccionari"/> No obstant això, el context majoritari del sector financer encara era el de banquers particulars i [[banca comanditària]], dedicats sobretot a la redistribució d'accions i obligacions dels seus clients, i a la gestió de valors en general. No seria fins a mitjans anys 50 que la nova legislació liberal promulgada durant el [[Bienni Progressista]] permetria, per fi, un cert desenvolupament bancari amb la profusió de noves entitats:<ref name="Diccionari"/>
* Les societats de crèdit que volien invertir en projectes industrials. Ex. [[Catalana General de Crèdit]], [[Crèdit Mobiliari]]...
* Les [[Caixa d'estalvis|caixes]] de gir i banca que volien oferir descomptes en l'adquisició de béns. Ex. [[Caixa Barcelonesa]], [[Caixa Mercantil i Industrial]].
Linha 20 ⟶ 19:
==Segle XX==
 
El sector bancari català era sòlid a principis del segle XX, quan hi havia 15 bancs a Catalunya sobre un total de 27 a l'estat espanyol.<ref name="Sapiens122">[[#Sàpiens122|J. Mata, 2012]]: p. 35</ref> Però després de la [[1a Guerra Mundial]] les espectaculars xifres que s'havien assolit amb el boom especulador es van ensorrar quan els antics contendents reprengueren llurs activitats econòmiques. Alguns bancs catalans suspengueren pagaments precisament en un context en què el poder financer madrileny i basc penetrava amb força a Catalunya, aquests sectors aprofitaren la ocasió per comprar les entitats catalanes.<ref name="Sapiens122"/> Per exemple, els bancs de Terrassa i de Barcelona van fer fallida el 1920.<ref name="Diccionari"/> El 1931 tingué lloc una nova onada amb la fallida del conglomerat del [[Banc de Catalunya]]. I ja un cop finalitzada la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], gairebé totes les entitats catalanes que havien resistit van acabar absorbides pels grans bancs madrilenys i bascos.<ref name="Diccionari"/> En resum: al llarg de la primera meitat del segle, el capital d'origen català es va anar reduint cada cop més en el seu propi sector bancari.<ref name="Diccionari"/>
A principis del segle XX hi havia 15 bancs a Catalunya, sobre un total de 27 a l'Estat Espanyol.<ref name="Sapiens122espoli">{{Citar publicació | cognom= Mata | nom =Jordi et al. | article =300 anys d'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.26-37 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Durant la segona meitat hi va haver nous intents per crear una banca privada amb fons catalans, però no acabaren de reeixir.<ref name="Diccionari"/>
 
== Referències==
{{referències}}
<references />
 
Obres citades:
A* principis del segle XX hi havia 15 bancs a Catalunya, sobre un total de 27 a l'Estat Espanyol.<ref name="Sapiens122espoli">{{Citar publicació | cognom= Mata | nom =Jordi et al. | article =300 anys d'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.26-37 |issn = 1695-2014|ref=Sàpiens122}}</ref>
* {{Ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=1.147 p.; p. 91 entrada: "banca"|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}
 
[[Categoria:Bancs| ]]