|
En la [[història]] moderna, l'independentisme ha esdevingut la via majoritària de formació d'estats nous i la causa per la qual en el segle XX el nombre d'estats sobirans no ha parat de créixer.
==Independentisme als territoris catalanoparlants==
{{Fusió a|Independentisme català}}
===Independentisme català===
{{principal|Independentisme català}}
[[Fitxer:Independentisme-ICPS.png|right|thumb|'''Independentisme''' a la [[Comunitat Autònoma de Catalunya]], segons l'ICPS]] Al [[Principat de Catalunya]], l'opció [[independentisme català|independentista]] amb més suport és la d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], on és actualment la cinquena força parlamentària. Tot i així, a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (2010)|eleccions]] al [[Parlament de Catalunya]] del 2010 ha emergit [[Solidaritat Catalana per la Independència]], havent-se fundat tan sols 4 mesos abans de les eleccions i esdevenint la sisena força parlamentària, just darrera d'[[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra]], la qual té, a més, una certa presència arreu dels [[Països Catalans]], amb una diputada al [[Parlament de les Illes Balears]] i un diputat (conseller) al [[Consell de Mallorca]]. A les Illes [[Balears]] el [[Partit Socialista de Mallorca]], és el partit nacionalista amb més representació parlamentària; i al [[País Valencià]], [[Esquerra Republicana del País Valencià]], és l'opció independentista amb més representació, comptant amb el 0,49% dels vots i 10 regidors. Altres formacions independentistes són [[Endavant]], les [[Candidatures d'Unitat Popular|CUP]] el [[PSAN]], o l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]] enquadrades dins el moviment de l'[[Esquerra Independentista]]. També trobem encara reductes del moviment anarquista dins l´independentisme com [[Negres Tempestes]], organització catalana [[anarcoindependentisme|anarcoindependentista]]
En l'àmbit juvenil hi ha diverses formacions: [[JNC]], [[JERC]], [[Maulets (política)|Maulets]] o la [[CAJEI]].
[[Fitxer:Independentisme.jpg|thumb|Concentració independentista al Fossar de les Moreres]]
En l'àmbit estudiantil, hi trobem com a referents el [[SEPC]] i la [[FNEC]]. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans és el sindicat independentista majoritari, i un dels més implantats a les Universitats dels Països Catalans, tot i que la històrica Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya també gaudeix d'una implantació important.
===Independentisme valencià ===
Al [[País Valencià]], el [[Bloc Nacionalista Valencià]], que té 3 diputats a les [[Corts Valencianes]], 300 regidors/es i al voltant d'una vintena de batllies, és la tercera força política en importància. Els objectius del BLOC són l'assoliment de la plena sobirania nacional del [[poble valencià]] i la seua plasmació legal mitjançant l'aprovació d'una Constitució Valenciana sobirana, però defensa una unió lingüística, cultural i històrica amb els altres territoris de parla catalana (els anomenats [[Països Catalans]]). També existeixen altres organitzacions independentistes valencianes com [[Estat Valencià]].
=== Història de l'independentisme als Països Catalans ===
Breument, l'independentisme català es pot dividir en tres etapes cronològiques, que lògicament poden perviure més enllà d'unes dates clau que funcionen a títol orientatiu, però que marquen les tendències ideològiques i estratègiques de cada període:
====Separatisme====
Hi ha autors que el remunten a casos aïllats del segle XVIII (3), però és discutit entre els historiadors. Comença a organitzar-se políticament amb personatges com [[Daniel Cardona]] i [[Francesc Macià]], des de finals del segle XIX ([[Estat Català]], [[Partit Separatista Revolucionari Català]], etc.), arribant a assolir càrrecs a la [[Generalitat de Catalunya]] de la [[Segona República espanyola]], des d'[[ERC]] i [[Estat Català]]. El mot "separatista" originàriament denota una acusació despectiva, feta des del [[centralisme]], però els activistes catalans, com al cas dels ''mambises'' cubans, l'assumiran amb orgull. Ideològicament s'emmiralla majoritàriament en la branca política més avançada de l'època, caracteritzada pel radicalisme [[democràtic]] i una preocupació creixent per l'anomenada "qüestió social", així com també fa seves les tesis a favor de l'[[autodeterminació]] plantejades pel president nord-americà [[Woodrow Wilson]] després de la [[Primera Guerra Mundial]]. El seu referent exterior principal serà el moviment d'alliberament d'[[Irlanda]], tot i que també l'influïren altres exemples coetanis, com l'independització de [[Cuba]] (1).
====Independentisme clàssic====
Aquest primer [[separatisme]] sobreviurà la repressió [[franquista]], aglutinant-se majoritàriament al [[Front Nacional de Catalunya]] (FNC). A la dècada de 1960, la influència revolucionària internacional i l'eclosió de la descolonització ([[Algèria]], [[Vietnam]], etc.) marcaran molts dels activistes, sobretot des de les universitats, fent un gir cap a un [[marxisme]] sovint heterodox, hereu del Maig del 68 de París. Aquest fet desembocaria en l'escissió de molts joves del FNC al Partit Socialista d'Alliberament Nacional ([[PSAN]]), que seria el que modernitzaria la terminologia política independentista, i imposaria definitivament la reivindicació nacional de la totalitat dels [[Països Catalans]] (1) (2). Malgrat això, el PSAN caigué en una espiral d'escissions internes que semblava no tenir límits, agreujant-ho la posterior crisi de "l'estratègia armada" del grup [[Terra Lliure]], que rebé el cop policial definitiu el 1992 (Operació Garzón) (1) (3).
====Sobiranisme====
Des de la dècada de 1980, existia un sector més moderat, organitzat en la plataforma cívica [[Crida a la Solidaritat]], i que es dissoldria quan el seu líder, [[Àngel Colom]], l'any 1992 esdevindria el secretari general d'ERC, declarant la "refundació independentista" del partit. Alhora, comença a guanyar ressò internacional l'estratègia sobiranista del [[Partit Quebequès]], més a prop del discurs actual (autodeterminació des dels paràmetres de l'[[ONU]]) que del discurs marxista dels anys 60. Després del fracàs de l'escissió promoguda per Àngel Colom i [[Pilar Rahola]], el [[Partit per la Independència]], el lideratge d'ERC passa a [[Carod-Rovira]] i [[Joan Puigcercós|Puigcercós]], els quals reivindiquen el perfil [[republicà]] i [[socialdemòcrata]] del partit, alhora que posen més èmfasi en qüestions de caràcter econòmic ([[dèficit fiscal]]), doncs abans el discurs se centrava més en l'àmbit lingüístic i cultural, alhora que des dels sectors provinents de les múltiples escissions del PSAN, que es presentaven globalment com el Moviment Català d'Alliberament Nacional (extraparlamentari però arrelat en sectors juvenils, estudiantils, intel·lectuals i d'alguns professionals) s'hi afegia la crítica marxista al [[capitalisme]]. Sectors independentistes han criticat, sobretot, la reedició del tripartit liderat per [[José Montilla]] (PSC-PSOE), alhora que ha reviscolat l'independentisme (o sobiranisme) [[cívic]], amb la [[Plataforma pel Dret a Decidir]], [[Sobirania i Progrés]] (1) o el moviment de consultes populars per la independència dut a terme en moltes poblacions catalanes entre el [[2009]] i el [[2010]].
====Actualitat====
Actualment l'independentisme passa pel millor moment de la seva història des de [[1714]] quant a partidaris i votants, arribant a calar entre sectors de la població tradicionalment aliens, com una part dels [[immigrants]] i descendents que durant els [[anys 60]] van venir des de les zones agràries de l'Estat espanyol. Per contra, ha decaigut força la reivindicació de la idea dels Països Catalans, segurament deguda als minsos resultats polítics al [[País Valencià]], les [[Illes Balears]] i la [[Catalunya del Nord]] (1).
==Referències==
{{MR|data=desembre de 2012}}
* {{Ref-llibre |cognom=Rubiralta |nom=Fermí |enllaçautor=Fermí Rubiralta |coautors= |títol=Una història de l'independentisme polític català |url= |editorial=[[Pagès Editors]] |lloc=[[Lleida]] |data=2004 |isbn=84-9779-137-1 }}
* {{Ref-llibre |autor=Diversos autors |títol=De l'esperança al desencís. La transició als Països Catalans |url= |editorial=[[Edicions El Jonc]] |lloc=[[Lleida]] |data= |isbn= }}
* {{Ref-llibre |autor=Diversos autors |títol=Primer Congrés d'Història de l'Independentisme Català |url= |editorial=Edicions del Centre de Lectura de Reus |lloc=[[Reus]] |data=2007 |isbn=13-978-84-87873-71-3 }}
==Vegeu també==
|
