Diferència entre revisions de la pàgina «Deep Space 2»

2.937 octets eliminats ,  fa 7 anys
Elimino text no revisat. Article abandonat des de fa mesos. Afegeixo refs. QQ12
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-FR = si}} +FR = si | data = desembre de 2012}}))
(Elimino text no revisat. Article abandonat des de fa mesos. Afegeixo refs. QQ12)
{{MM|2L = si|FR = si | data = desembre de 2012}}
[[Fitxer: DS-2 Components.jpg|thumb|300px|Deep Space.]]
Deep Space 2 van consistir en 2 micro-sondes dissenyades per penetrar en el pol sud de Mart i obtenir informació. Aquestes sondes foren transportades pel [[Mars Polar Lander]] el gener de [[1999]]<ref name="dates">{{Cite web|first1=Phil|last1=Davis|first2=Kirk|last2=Munsell|title=Missions to Mars: Deep Space 2 - Key Dates|url=http://solarsystem.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort=Target&Target=Mars&MCode=DS2|work=Solar System Exploration|publisher=NASA|date=January 23, 2009|accessdate=July 8, 2009}}</ref> però van fallar la seva missió i mai es recebieronvan rebre els seus senyals,.<ref dename="NSSDC">{{Cite maneraweb|title=Deep queSpace la2 sonda(DEEPSP2)|url=http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/masterCatalog.do?sc=DEEPSP2|work=NSSDC MROMaster ajudaràCatalog|publisher=NASA a- detectarNational elSpace seuScience llocData d'aterratge.Center|year=2000|accessdate=July 8, 2009}}</ref>
 
==Referències==
== Perfil de la missió ==
{{referències}}
 
Les sondes van ser muntades al costat del aterrizador Mars Polar Lander en el seu lazamiento.El llançament es va produir el 3 de gener de 1999 a les 20:21:10 UTC en un coet Delta II Lite.Después de 11 mesos de viatge, les dues micro- sondes en els seus escuts tèrmics van ser alliberades 18 segons després de l'alliberament del Mars Polar Lander.
 
Després de l'alliberament de les 2 sondes, van entrar en l'atmosfera marciana a una velocitat de 160 a 200 m/s. No es van rebre senyals del les Deep Space 2 després del impacto.Las causes del fracàs no es coneixen però podria ser que el transmissor del les Deep Space 2 no hagi aguantat l'impacte o que les seves bateries hagin perdut electricitat abans del llançament.
 
== Els penetradors ==
 
Les sondes tenia un pes total de 3.572 kg cada un, i constava de tres parts. La aerocubierta, 275 mm d'alt i 350 mm de diàmetre, recobertes de la sonda i va ser dissenyat per protegir de la calor de l'entrada a l'atmosfera. La aerocubierta estava feta d'un material ceràmic dissenyat per trencar l'impacte amb la superfície i tenia una massa de 1,165 kg. La sonda es compon de dues parts, una aftbody i forebody. El aftbody era un petit cilindre, 105,3 mm d'alt i 136 mm de diàmetre, que contenia les bateries de piles, els sensors de pressió, acceleròmetres atmosfèrica i equips de comunicacions, inclosa una antena d'alt 127 mm. El aftbody va ser dissenyat per mantenir-se per sobre de la superfície després de l'impacte per a proporcionar comunicacions de ràdio. El forebody, o penetrador, és un cilindre llarg i prim (105,6 mm de llarg, 35 mm de diàmetre) amb una massa de 670 kg. Un conjunt de propietats d'aïllament tèrmic, incloent un sensor de temperatura, és a prop de la part davantera del cilindre. Per sobre d'aquesta al centre de l'ampolla va ser el motor de perforació envoltat per l'electrònica i el microcontrolador. Durant aquests va ser un altre conjunt de propietats d'aïllament tèrmic. Per sobre d'aquest aparell van ser els de perforació, la càmera de mostres del sòl, i la calefacció i el gel i vapor d'aigua dels equips de detecció. A la part superior del penetrador era un acceleròmetre de 3 eixos d'impacte. L'ajust forebody al aftbody en la seva posició d'estiba i va ser dissenyat per a separar l'impacte amb la superfície. Té una part davantera arrodonida per tal de penetrar en el sòl. El aftbody i forebody es van connectar després de l'impacte d'un cable flexible. Ambdues parts de la sonda van ser dissenyats per suportar les desacceleracions extremes.
 
Abans de la implementació de les sondes es van muntar en l'etapa de creuer de la Mars Polar Lander en virtut dels panells solars. Eren autònoms i no tenien connexió elèctrica als Länder. Les sondes van ser cada un equipat amb dos no-liti recarregable de bateries de clorur de tionilo de 600 hores miliamperios. Les bateries s'espera que proporcioni 6-14 volts nominalment d'un a tres dies, però pot haver durat més temps. Les sondes van ser dissenyats per transmetre dades a 7000 bits per segon en una banda UHF.
 
Tecnologia proves de supervivència inclosos els instruments científics dels petits, no aerocubierta erosiva, una ultra-baixa temperatura de la bateria de liti, un microcontrolador de tres dimensions, la microelectrònica, amb barreja digital/analògic de circuits integrats, flexibles i d'interconnexions per el cablejat del sistema.
 
== Nota ==
<references/>
 
[[Categoria:Exploració de Mart]]
104.889

modificacions