El mot ''Frigg'' procedeix del [[proto-germànic]] ''ˈfrɪɪ̯jō'' (gen.: *ˈfrɪɪ̯jōz). El mot està emparentat, etimològicament, amb el sànscrit Priyā ‘estimada’. iEn el si del germànic, el mot està emparentat amb l'antic verb germànic per a ''estimar'': *ˈfrijōn. Del participi de present d'aquest verb en deriven mots com ara l'alemany ''Freund'' ‘amic’ i l'anglès ''friend'' ‘íid.’. El verb *ˈfrijōn, en emprar-se eufemísticament, amb el significat de ''copular'', va acabar adquirint aquest significat a la majoria de llengües germàniques -o significats igualment obscens, com el de l'alemany ''freien'' ‘anar de putes’; cf. també el substantiu alemany ''Freier'' ‘client de puta’), raó per la qual totes les llengües germàniques l'acabaren substituint per nous termes. ElMalgrat el significat obscè que pugui tenir, el verb, tanmateix, continua essent un verb ben viu a moltes de llengües germàniques,: percf. bé que amb un significat obscè:el neerlandès ''vrijen'', baix-alemany mitjà ''vrîgen'' o ''vrîen'', alemany ''freien'', frisó occidental ''frije'' ; suec ''fria'' (''fria till en flicka'' ‘demanar una noia en matrimoni’). En anglès antic el tenim com a ''fréoġan'' o ''fríġan''.
La deessa Frigg, per tant, originàriament era una deessa de l'amor i, com a tal, no sorprèn que els pobles germànics la triessin com a equivalent de la deessa llatina Venus a l'hora de donar nom al [[di-vendres]], el ''dies Veneris'' o ''dia de Venus'' del romans: els mots alemany ''Frei-tag'', neerlandès ''Vrij-dag'', anglès ''Fri-day'', suec ''Fre-dag'', frisó occidental ''Free-d'' i baix-alemany mitjà ''vrîdach'' o ''vrîgedach'' signifiquen tots ells ''dia de ˈfrɪɪ̯jō''.
