Frigg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
En la [[mitologia escandinava]], '''Frigg''' era l'esposa d'[[Odín|Odin]] i mare de [[Bàlder]] i la principal entre les deeses, i coneixia el fat de tots els homes, encara que no el deia mai. Habitava un estatge que es deia [[FensàlirFènsalir]], un terme que sobta, ja que significa “les sales del fangar”. Ella fou qui feu jurar a totes les coses de la creació que no farien mal a en [[Bàlder]] quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, exceptei altotes vesc,les icoses al'hi ellajuraren vallevat enganyardel vesc. [[Loki]], disfressat d'ancianade vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li dónesrevelés aquestaaquest informació,secret quei després usà perel crearvesc unper armafer que vael fer quedéu [[Hod]], el déu cec, hi matés involuntàriament en [[Bàlder]].
 
== Etimologia ==
El mot ''Frigg'' procedeix del [[proto-germànic]] ''ˈfrɪɪ̯jō'' (gen.: *ˈfrɪɪ̯jōz). El mot està emparentat, etimològicament, amb el sànscrit Priyā ‘estimada’. En el si del germànic, el mot està emparentat amb l'antic verb germànic per a ''estimar'': *ˈfrijōn. Del participi de present d'aquest verb en deriven mots com ara l'alemany ''Freund'' ‘amic’ i l'anglès ''friend'' ‘íidd.’. El verb *ˈfrijōn, en emprar-se eufemísticament amb el significat de ''copular'', va acabar adquirint aquest significat a la majoria de llengües germàniques -o significats igualment obscens, com el de l'alemany ''freien'' ‘anar de putes’; cf. també el substantiu alemany ''Freier'' ‘client de puta’-, raó per la qual totes les llengües germàniques l'acabaren substituint per nous termes. Malgrat el significat obscè que pugui tenir, el verb, tanmateix, continua essent un verb ben viu a moltes de llengües germàniques: cf. el neerlandès ''vrijen'', baix-alemany mitjà ''vrîgen'' o ''vrîen'', alemany ''freien'', frisó occidental ''frije'' ; suec ''fria'' (''fria till en flicka'' ‘demanar una noia en matrimoni’). En anglès antic el tenim com a ''fréoġan'' o ''fríġan''.
 
La deessa Frigg, per tant, originàriament era una deessa de l'amor i, com a tal, no sorprèn que els pobles germànics triessin la seva predecessora germànica, ''ˈfrɪɪ̯jō'', com a equivalent de la deessa llatina Venus a l'hora de donar nom al [[di-vendres]], el ''dies Veneris'' o ''dia de Venus'' del romans: els mots alemany ''Frei-tag'', neerlandès ''Vrij-dag'', anglès ''Fri-day'', suec ''Fre-dag'', frisó occidental ''Free-d'' i baix-alemany mitjà ''vrîdach'' o ''vrîgedach'' signifiquen tots ells ''dia de ˈfrɪɪ̯jō''.