Diferència entre revisions de la pàgina «Esclerita (biologia)»

Als artròpodes aquestes estructures estan constituides per l'encreuament de les cadenes de [[proteïnes]] a la cutícula externa dins un procésconegutprocés conegut com '''esclerotització'''). L'exoesquelet dels artròpodes està dividit en nombroses esclerites, unides a regions membranoses i no esclerotitzades. La forma i la disposició de les diferents esclerites constitueixen una part rellevant de les característiques morfològiques usades en la reconstrucció de les relacions [[filogenètiques]] entre les diferents línies evolutives; les esclerites, per tant, permeten la constitució d'una [[sistemàtica]] dels artròpodes, sobretot gràcies a l'habilitat dels sistematistes en recnéixerreconéixer acuradament l'[[homologia]] entre les diferents esclerites, des del moment que aquestes es poden haver perdut, fosfousionat juntes, dividides o modificades d'alguna manera en una línia evolutiva o una altra. Per exemple, les esclerites que formen la [[mandíbula]] dels insectes variavarien molt en la seva forma entre els diversos ordres d'insectes, però totes aquestes variacions són homòlogues.

Un ús especialitzat del terme “esclerita” es fa servir per descriure estructures amb carbonat, sulfat o fosfat de calci presents en nombrosos animals del període [[Càmbric]] inferior. Aquests fòssils es coneixen com la ''[[petita fauna dura]]'', semblen representar elements d'una armadura externa més que no pas elements estructurals (com passa, en canvi, en les esponges). Per exemple es troben esclerites en animals primitius com els anomenats ''[[Chanchelloria]]'', ''[[Wiwaxia]]'', ''[[Microdictyon]]'', ''[[Halkieria]]'' i, el que probablement és un mol·lusc,''[[Tommotia]]''.