Obre el menú principal

Canvis

23 octets eliminats ,  fa 6 anys
Polisèmia
{{polisèmia|Padua}}
{{Infotaula de municipi|de |Pàdua|
|topònim = Pàdua
|bandera =
|escut =
|país = {{Bandera|Itàlia|20pxITA}} [[Itàlia]]
|fotografia = Padova-Palazzo della Ragione.jpg
|fotografia_descripció = Vista del ''Palazzo della Regione''<br />situat en el centre històric de Pàdua
|localització = {{Location map
|web = [http://www.padovanet.it Pàgina de l'Ajuntament]
}}
La ciutat de '''Pàdua''' (en [[llatí]] ''Patavium'', en [[vènet]] ''Pàdoa'', en [[italià]] ''Padova'') és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del [[Vèneto]], al nord d'[[Itàlia]]. És la capital de la [[província de Pàdua]], sobre el riu Bacchiglione, a 40 km a l'oest de [[Venècia]] i a 29 km al sud-est de [[Vicenza]], amb una població de 211.985 (2004).
 
Es trobaÉs en una zona plana. La ciutat és pintoresca, amb una densa xarxa de carrers que condueixen cap a la Plaça del Ajuntament. I té nombrosos ponts per creuar els diversos canals que passen per la ciutat. L'any 1997, el seu jardí botànic (''Orto botanico'') fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
És la capital de la [[província de Pàdua]], sobre el riu Bacchiglione, a 40 km a l'oest de [[Venècia]] i a 29 km al sud-est de [[Vicenza]], amb una població de 211.985 (2004).
 
Pàdua és una ciutat amb una vinculació molt important amb la vida universitària, atès que un terç de la seva població és estudiant. La universitat[[Universitat de Pàdua]], fundada el [[1222]], és una de les mes antigues d'Europa i del món. Entre els seus professors més cèlebres destaquen [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[William Harvey]].
Es troba en una zona plana. La ciutat és pintoresca, amb una densa xarxa de carrers que condueixen cap a la Plaça del Ajuntament. I té nombrosos ponts per creuar els diversos canals que passen per la ciutat. L'any 1997, el seu jardí botànic (''Orto botanico'') fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
 
== Universitat ==
Pàdua és una ciutat amb una vinculació molt important amb la vida universitària, atès que un terç de la seva població és estudiant. La universitat, fundada el [[1222]], és una de les mes antigues d'Europa i del món. Entre els seus professors més cèlebres destaquen [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[William Harvey]].
 
== Història ==
'''Patavium''' (nom clàssic de Pàdua) fou una de les principals ciutat dels Vènet[[vènets]] (Venètia''Venetia'') a la vora del riu ''Medoacus'' ([[Brenta]]) a uns 45 km de la seva desembocadura.
 
La tradició diu que fou fundada per [[Antenor (troià)|Antenor]], escapat de [[Troia]]. [[Titus Livi]], que va néixer a Abano, al costat de la ciutat, dóna per bona la llegenda però diu que Antenor va arribar a la zona al capdavant dels ''veneti'' (vènets) que per alguns serien els [[henets]] o hènets que Homer diu que eren una tribu dels [[paflagons]].
Després del [[774]] fou domini dels francs i a la dieta d'[[Aquisgrà]] del [[828]] el ducat i [[marquesat de Friule]] es va dividir en quatre comtats, un d'ells el de Pàdua. Després dels comtes les seves funcions foren exercides pels bisbes, probablement després del saqueig de la ciutat pels hongaresos el [[899]].
 
La comuna es va afermar al segle XI i va exercir el poder al segle XII. Va tenir guerres amb [[Venècia]] i [[Vicenza]]. Les famílies locals dels [[Camposampiero]], [[Este]] i [[Di Romano]] es van repartir el poder. El [[1174]] la ciutat fou destruïda per un incendi i fou elegit un ''[[podestà]]'' per la reconstrucció: el primer de la casa d'Este.
 
El [[1236]] l'emperador va donar el poder a [[Ezzelino di Romano]] a Pàdua i altres ciutats. El juny del [[1256]] fou enderrocat amb ajut del Papa [[Alexandre IV]] i Pàdua va esdevenir república i es va apoderar de [[Vicenza]] fins que va passar als [[della Scala]] de [[Verona]] el [[1311]]. El [[1318]] va passar als [[Carrara]] i el [[1328]] va tornar als della Scala fins el [[1337]].
 
Els Carrara hi van governar del [[1337]] al [[1405]] (excepte un període sota domini dels [[Visconti]] del [[1388]] al [[1390]]). El [[1387]] l'anglès Acuto ([[John Hawkwood]]) va derrotar a [[Joan Ordelaffi]] de [[Verona]] a la [[batalla de Castagnaro]]. El [[1405]] va passar a Venècia que la va conservar fins al final de la República el [[1797]]. Va passar a [[Àustria]] pel [[Tractat de Campoformio]], i el 1805 a França i va ser inclosa al [[Regne napoleònic d'Itàlia]]. El [[1815]] va formar part del [[Regne Lombardo-Vènet]] que va passar a l'actualal [[Regne d'Itàlia]] el [[1866]].
 
== Comtes i bisbes de Pàdua ==
 
{{ORDENA:Padua}}
 
[[Categoria:Pàdua| ]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat d'Itàlia]]
 
[[ar:بادوفا]]
219.983

modificacions