Diferència entre revisions de la pàgina «Mars 3»

4.541 octets eliminats ,  fa 7 anys
Retiro fragments no verificables
m (r2.6.5) (Robot afegeix: ja:マルス3号)
(Retiro fragments no verificables)
|2265 kg Orbitador//358 kg aterrizador
|}
La '''Mars 3, Marsnik 3 '''o''' Mart 3''' era una [[sonda |sondaespacial]] del [[Programa Marsnik]] idèntica a la [[Mars 2]], cadascuna amb un mòdul orbital i un [[mòdul de descens]] acoblat, desenvolupades en el marc del [[programa Mars]] de sondes soviètiques per a l'exploració de [[Mart (planeta)|Mart]]. El principal objectiu del [[Nau espacial|orbitador]] Mars 3 era l'obtenció d'imatges de la superfície marciana i dels [[núvol]]s, determinar la [[temperatura]], estudiar la [[topografia]], composició i propietats [[física]]s de la superfície, així com mesurar les propietats de la [[Atmosfera d'un cos celeste|atmosfera]], mesurar el [[vent solar]] i els [[magnetisme|camps magnètics]] marcià i interplanetari. També actuaria com repetidor cap a la Terra dels senyals enviats pel mòdul aterrizador.
 
El principal objectiu [[ciència|científic]] del mòdul de descens mars 3 era realitzar un [[aterratge]] suau a [[Mart (planeta)|Mart]], tornar [[fotografia]]s de la superfície i enviar dades de les condicions [[meteorologia|meteorològiques]], així com de la composició atmosfèrica i de les propietats mecànicas i químices del sòl. La sonda mars 3 va ser la primera que va realitzar un aterratge suau en la superfície de Mart .
 
==Naus ==
El sistema de [[Propulsió espacial|propulsió]] estava situat a la part inferior del cos [[cilindre|cilíndric]] de la nau que era el principal element de la [[sonda espacial|sonda]]. Estava format per un [[tanc de combustible]] cilíndric dividit en compartiments per allotjar el combustible i l'[[oxidant]]. El [[motor]] estava col·locat en un suport en la part baixa del tanc i el mòdul de descens estava situat a la part superior del bus de l'orbitador. Els dos panells solars s'estenien en els laterals del cilindre i una [[antena parabòlica]] de 2,5 metres situada al lateral costat dels [[radiador]]s servia per a les comunicacions en alt guany.{{CN|data=novembre de 2012}}
Entre els dos mòduls tenien una massa total de 4.650 [[quilogram]]s en el moment del llançament incloent el [[combustible]].{{CN|data=novembre de 2012}} L'altura de la nau era de 4,1 metres i arribava fins als 5,9 metres d'envergadura amb els dos [[panell solar|panells solars]] desplegats, mentre que el [[diàmetre]] de la base era de dos metres. De la [[massa]] total, 3.440 quilograms pertanyien a l'orbitador carregat de combustible i 1.210 kg eren del mòdul de descens també amb el combustible carregat.{{CN|data=novembre de 2012}}
 
La [[telemetria]] era transmesa per la nau a 928,4 [[Hertz|MHz]].{{CN|data=novembre de 2012}} Els instruments i els sistemes de navegació estaven situats a la part baixa de la sonda i la [[antena]] per a les comunicacions amb l'aterrizador estava ancorada als panells solars. A més la nau portava tres antenes direccionals de baixa potència que se situaven prop de l'antena parabòlica.
El sistema de [[Propulsió espacial|propulsió]] estava situat a la part inferior del cos [[cilindre|cilíndric]] de la nau que era el principal element de la [[sonda espacial|sonda]]. Estava format per un [[tanc de combustible]] cilíndric dividit en compartiments per allotjar el combustible i l'[[oxidant]]. El [[motor]] estava col·locat en un suport en la part baixa del tanc i el mòdul de descens estava situat a la part superior del bus de l'orbitador. Els dos panells solars s'estenien en els laterals del cilindre i una [[antena parabòlica]] de 2,5 metres situada al lateral costat dels [[radiador]]s servia per a les comunicacions en alt guany.{{CN|data=novembre de 2012}}
 
La [[telemetria]] era transmesa per la nau a 928,4 [[Hertz|MHz]].{{CN|data=novembre de 2012}} Els instruments i els sistemes de navegació estaven situats a la part baixa de la sonda i la [[antena]] per a les comunicacions amb l'aterrizador estava ancorada als panells solars. A més la nau portava tres antenes direccionals de baixa potència que se situaven prop de l'antena parabòlica.
 
== Instrumentació==
A més laLa sonda portava una [[càmera fotogràfica|càmera]] amb una longitud [[Focus (òptica)|focal]] de 350 mil·límetres per a l'angle estret i de 52 mil·límetres per a l'angle ample, totes dues al mateix [[Eix (mecànica)|eix]] i amb diversos [[Filtre òptic|filtres de llum]] a [[vermell]], [[verd]], [[blau]] i ultraviolada. El sistema d'imatges retornava [[fotograma|fotografies]] [[Escàner|escanejades]] de 1.000 x 1.000 píxels amb una [[Resolució angular|resolució]] entre els 10 i els 100 metres, obtingudes en un [[laboratori]] d'imatge que portava la sonda.
Els [[experiment]]s científics es trobaven majoritàriament en compartiments hermèticament [[segell|segellats]]. La sonda mars 3 portava:{{CN|data=novembre de 2012}}
 
- Un [[radiòmetre]] [[infraroig]] d'1 kg de pes que treballa entre les 8 i 40 micres per determinar la [[temperatura]] de la superfície marciana.
 
- Un [[fotòmetre]] per realitzar anàlisis [[Anàlisi espectral|espectrals]] per absorció de les concentracions del [[Vapor d'aigua|vapor]] d'aigua atmosfèric en la línia de les 1,38 micres.
 
- Un fotòmetre infraroig.
 
- Un fotòmetre [[ultraviolada]] per detectar el [[argó]], [[oxigen]] i [[hidrogen]] [[àtom|atòmic]].
 
- Un [[sensor]] [[Lyman-alfa]] per detectar hidrogen en l'atmosfera superior.
 
- Un fotòmetre de rang visible que estudiava sis franges estretes entre les 0,35 i 0,70 micres.
 
- Un [[radiotelescopi]] i un [[radiòmetre]] per determinar la [[reflectivitat]] de la superfície i l'atmosfera en el visible (0,3 a 0,6 micras) i la ràdio-reflectivitat de la superfície en el rang dels 3,4 cm, així com la [[permeabilitat dielèctrica]] per determinar la temperatura de la superfície a 50 centímetres de profunditat.{{CN|data=novembre de 2012}}
 
- Un [[espectròmetre]] infraroig per mesurar la banda d'absorció del [[diòxid de carboni]] a la banda de les 2,06 micres, per tenir una estimació de l'abundància.{{CN|data=novembre de 2012}}
 
A més la sonda portava una [[càmera fotogràfica|càmera]] amb una longitud [[Focus (òptica)|focal]] de 350 mil·límetres per a l'angle estret i de 52 mil·límetres per a l'angle ample, totes dues al mateix [[eix]] i amb diversos [[Filtre òptic|filtres de llum]] a [[vermell]], [[verd]], [[blau]] i ultraviolada. El sistema d'imatges retornava [[fotograma|fotografies]] [[Escàner|escanejades]] de 1.000 x 1.000 píxels amb una [[Resolució|resolució]] entre els 10 i els 100 metres, obtingudes en un [[laboratori]] d'imatge que portava la sonda.
 
Es van dur a terme experiments de ràdio-ocultació quan les transmissions de ràdio travessaven l'atmosfera, obtenint nova informació sobre la seva estructura en observar la [[refracció]] del senyal. Durant el [[vol]] fins a Mart es van realitzar mesures dels [[raigs còsmics |raigs còsmics galàctics]] i de la [[radiació solar]]. Vuit sensors independents de [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]] electrostàtic estaven a bord per determinar la [[velocitat]], temperatura i composició del vent solar en el rang entre els 30 i els 10.000 [[Electró-volt|eV]]. Un magnetòmetre de tres eixos que servia per mesurar els camps magnètics interplanetaris i marcià, estava col·locat en un braç extensible situat en un panell solar.
 
==Missió ==
La sonda mars 3 va ser llançada cap a Mart impulsada per l'última etapa del coet llançador anomenada [[Tyazheliy]] [[Sputnik]] (71-049C). Es va realitzar una maniobra de correcció de la [[trajectòria]] el dia 8 de juny. El mòdul orbital va deixar anar el mòdul de descens (71-049F) unes 4 horasi 35 [[minut|minuts]] abans d'arribar a Mart el dia 2 de desembre de [[1971]] a les 09:14 [[GMT]].{{CN|data=novembre de 2012}}
 
El mòdul de descens va entrar en l'atmosfera marciana a una velocitat de 5,7 quilòmetres per segon. Usant el frenat aerodinàmic, els [[paracaigudes]] i els retrocoets, la sonda de descens va aconseguir un [[aterratge]] suau a 45º S i 158º O i va començar a funcionar. No obstant això, després de 20 [[segon|segons]] de treball dels instruments es van parar per raons desconegudes, potser com a resultat de la massiva [[tempesta de pols]] que estava tenint lloc al moment de l'aterratge.
 
Mentrestant l'orbitador havia sofert una pèrdua parcial de combustible i no va tenir el suficient com per a col·locar en l'òrbita planejada de 25 hores. El motor va realitzar un encès que va quedar truncat i va col·locar a la mars 3 en una òrbita de 12 dies i 19 hores de durada, amb una inclinació de 48.9º.{{CN|data=novembre de 2012}}
 
Els orbitadors Marsnik 2 i mars 3 van enviar grans quantitats de [[dada]] sa [[terra|nostre planeta]] entre desembre de [[1971]] i març de [[1972]], encara que les transmissions van continuar fins al mes de agost. Es va anunciar que ambdues sondes van finalitzar les seves operacions el 22 d'agost de 1972, després de que la sonda Marsnik 2 un total de 362 [[òrbita]] sa Mart i un total de 20 òrbites la sonda mars 3. En total van realitzar 60 fotografies.
 
Les imatges obtingudes juntament amb les dades van revelar [[muntanya]]s de 22 quilòmetres d'altura, la presència d'oxigen i hidrogen atòmic en l'atmosfera superior, temperatures a la superfície entre els -110 [[Grau Celsius|° C]] i els+13° C, pressions superficials d'entre 5,5 i 6 milibars, concentracions de vapor d'aigua 5000 vegades inferiors a les de la [[Terra]]. També es va detectar que la [[ionosfera marciana]] començava entre els 80 i 110 quilòmetres d'altura i que es trobaven presents grans de les tempestes de pols fins als 7 quilòmetres d'altura.{{CN|data=novembre de 2012}} Les dades van permetre la realització de mapes de [[relleu]] de la superfície, així com valuosa informació sobre la [[gravetat]] i camps magnètics de Mart.
 
== Mòdul de descens ==
El mòdul de descens de mars 3 estava situat a la part de l'orbitador contrària al sistema de propulsió. Tenia forma de [[esfera]] de 1,2 metres de diàmetre i un [[escut]] de frenada de 2,9 metres de diàmetre amb forma [[con|cònica]].{{CN|data=novembre de 2012}} El sistema de descens el formaven un conjunt de paracaigudes i els retrocoets. Carregat de combustible aquest mòdul tenia un pes total de 1.210 kg, dels quals la càpsula esfèrica tenia 358 quilograms.
 
Un sistema de control automàtic consistent en petits motors de gas i contenidors pressuritzats de [[nitrogen]] servien per controlar l'orientació. Quatre petits coets estaven col·locats al voltant del con per controlar el capcineig i el balanceig durant el descens. El paracaigudes principal i l'auxiliar, el motor per a l'aterratge i l'altímetre radar estaven col·locats a la part superior del mòdul. Es van col·locar blocs d'escuma aïllant com a protecció per absorbir el xoc contra el terra. La càpsula d'aterratge tenia quatre pètals triangulars que s'obrien després de l'aterratge, per equilibrar la nau i deixar al descobert els instruments.
 
== Instrumentació del lander ==
Quatre antenes col·locades a la part superior proporcionaven les comunicacions amb l'orbitador a través dels sistemes de ràdio. La nau portava [[bateria elèctrica|bateries elèctriques]] que van ser carregades per l'orbitador just abans de la separació. El control de la temperatura era mantingut usant aïllants tèrmics i radiadors. La càpsula d'aterratge va ser [[Esterilització (microbiologia) |esterilitzada]] abans del llançament per evitar la [[contaminació]] de l'ambient marcià.
L'aterrizador portava com instrumentació científica:{{CN|data=novembre de 2012}}
 
- Dues [[càmera de televisió|càmeres de televisió]] que permetien obtenir unes vistes de 360 ​​º de la superfície.
 
- Un espectròmetre de masses per estudiar la composició atmosfèrica.
 
- Sensors de temperatura, pressió, [[compost|composició]] i velocitat del vent
 
- Dispositius per a mesurar les propietats mecàniques i químiques del sòl.
 
- Una [[Pala (eina)|pala]] mecànica per buscar compostos [[química orgànica|orgànics]] i signes de [[vida]].
 
Quatre antenes col·locades a la part superior proporcionaven les comunicacions amb l'orbitador a través dels sistemes de ràdio. La nau portava [[bateria elèctrica|bateries elèctriques]] que van ser carregades per l'orbitador just abans de la separació. El control de la temperatura era mantingut usant aïllants tèrmics i radiadors. La càpsula d'aterratge va ser [[Esterilització|esterilitzada]] abans del llançament per evitar la [[contaminació]] de l'ambient marcià.
 
==Rover ==
 
== Desenvolupament de la missió ==
El mòdul de descens es va separar de l'orbitador el 2 de desembre de 1971 a les 09:14 GMT. Quinze minuts més tard el motor de descens va ser encès per col·locar cap endavant l'escut de aerofrenado. A les 13:47 GMT el mòdul va entrar en l'atmosfera marciana a 5,7 km/si amb un [[angle]] menor de 10ºaerofrenat. El paracaigudes de frenada es va desplegar correctament i va ser seguit pel paracaigudes principal que va frenar la nau fins aconseguir una [[barrera del so|velocitat menor que la del so]]. Llavors l'escut tèrmic va ser expulsat i es va posar en marxa el [[radar]] d'[[altimetria]]. A una alçada d'entre 20 i 30 metres i amb una velocitat d'entre 60 i 110 m/s es va desconnectar el paracaigudes principal i es van encendre uns petits coets laterals que ho van allunyar de la zona. Simultàniament es van encendre els retrocoets per frenar al màxim. Tot el procés va durar uns 3 minuts.{{CN|data=novembre de 2012}}
 
Mars 3 va tocar la superfície a uns 20,7 m/s{{CN|data=novembre de 2012}} aproximadament a 45º S i 158º O, en el cràter Ptolomeo (o Ptolemaeus ), a les 13:50:35 GMT.{{CN|data=novembre de 2012}} Els absorbidors del xoc dins de la càpsula van ser dissenyats per evitar el dany als instruments. Els quatre pètals de la coberta es van obrir i la sonda va començar a transmetre dades cap al'orbitador mars 3 a les 13:52:05 GMT, uns 90 segons després de l'aterratge.{{CN|data=novembre de 2012}}
 
Uns 20 segons després, a les 13:52:25, la transmissió va cessar per complet per causes desconegudes i no es van rebre més senyals des de la superfície marciana. Es desconeix si els errors eren al aterrizador o al sistema repetidor de l'orbitador. En aquest escàs temps es va poder aconseguir una panoràmica parcial d'una imatge que no mostrava detalls i amb una [[il·luminació]] molt baixa d'uns 50 [[lux]].{{CN|data=novembre de 2012}} La causa de la fallada podria estar relacionada amb la poderosa tempesta de sorra que tenia lloc en el moment de l'aterratge que podria haver induït una descàrrega elèctrica, danyant el sistema de comunicacions i el que també explicaria la poca il·luminació de la imatge.
 
== Vegeu també ==
222.242

modificacions