Crítiques al liberalisme econòmic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
Aquest tipus de crítica accepta la sola presa en consideració de la llibertat individual, però subratlla que la teoria liberal qüestiona poc les condicions de possibilitat per a l'exercici mateix d'aquesta llibertat. Hi ha essencialment tres tipus de condicions:
* La possibilitat física: l'exercici de la llibertat exigeix que les circumstàncies materials no privin l'individu de la possibilitat de triar el que considera millor per a ell. Hom pot, per exemple, demanar-se fins a quin punt una persona que s'ha de prostituir per poder menjar és lliure. Algunes polítiques actuals han reconegut el problema i proposen l'establiment d'un [[subsidi ciutadà]], pagat per exemple en forma de capital inicial (es pagaria en el moment de la majoria d'edat de la persona) que l'individu pot invertir per garantir-se uns ingressos mínims sense risc. Aquesta solució permetria que cada individu partís amb els mateixos mitjans materials (suposant que no hi hagués herència). El Premi Nobel d'economia [[Amartya Sen]] ha desenvolupat aquest concepte de capacitats.
* La possibilitat social: l'exercici de la llibertat requereix la mateixa capacitat per processar informació. Això planteja la qüestió de l'[[educació]]. El sociòleg [[Pierre Bourdieu]] ha construït una teoria dels [[hàbits]] que tendeixen a reproduir la desigualtat social. Això explicaria, per exemple, la baixa proporció de joves treballadors en els estudis superiors, mentre que la igualtat davant la llei és la mateixa. De fet, un nen adquireix les seves capacitats gràcies a l'entorn en el qual creix, sobretot gràcies a la qualitat de l'educació, cosa que condueix a un fenomen de [[reproducció social]].<ref>{{fr}}Pierre Bourdieu et Jean-Claude Passeron '''Les Héritiers. Les étudiants et la culture''' 1964 </ref> Els individus, a la vida real, no partirien en condicions d'igualtat i es falsejaria la competència, fent caure tot l'edifici argumental del [[neoliberalisme]] econòmic més radical.
* La possibilitat d'informació: l'exercici de la llibertat reposa sobre la capacitat d'adoptar decisions ben informades sobre les conseqüències que se'n derivaran. Tanmateix, aquesta condició no es compleix si la informació és imperfecta o costosa d'obtenir. Aquestes imperfeccions fan que sigui difícil defensar la idea de l'eficàcia ''per se'' del resultat de totes les interaccions lliures entre els agents econòmics.
Línia 35:
En particular, la teoria de l'equilibri general és objecte de crítiques en un nivell teòric en tant que el teorema de [[Sonnenschein]] refuta la singularitat d'aquest equilibri general.
El [[teorema de Sonnenschein]] mostra que les funcions de l'oferta i la demanda, sorgides del [[model d'equilibri general]] de [[Kenneth Arrow]] i [[Gerard Debreu]], poden tenir formes que refuten la singularitat i l'estabilitat de l'equilibri general. Com resumeix un economista, "el teorema de Sonnenschein-Mantel-Debreu demostra que el balanç global és en última instància, un edifici buit i inutilitzable.
Aquesta crítica s'aplica més als economistes neoclàssics que el liberalisme. Per tant, els economistes de l'[[escola clàssica]] i de l'[[escola austríaca]] no s'identifiquen amb els postulats neo-clàssics i, en canvi, s'hi oposen.
====Contestació de la primacia de la llibertat com un valor per organitzar la societat====
El liberalisme econòmic no proporciona cap predicció sobre el valor dels seus resultats davant els imperatius de l'equitat o la igualtat. Les crítiques al liberalisme consideren que hi ha situacions en què la llibertat no és el punt més fonamental i que han de predominar altres valors (igualtat, la lluita contra l'exclusió, la promoció social ...). Així, Jacques Testart, va dir: "El liberalisme econòmic és l'enemic de l'humanisme."
====Crítiques basades en l'anàlisi marxista====
Línia 98:
Una crítica molt comuna és que el liberalisme econòmic beneficia els que ja són rics i seria desfavorables als més pobres, dins de les nacions (entre [[classe social|classes socials]])i entre les nacions. En efecte, la majoria dels rics es poden permetre el luxe d'invertir per a un enriquiment futur, mentre que els més pobres no compten amb aquests recursos. Això donaria com a resultat una creixent escletxa entre la riquesa dels rics i les classes més pobres i amb freqüència una [[pauperització]] més important de les classes més pobres.
El liberalisme econòmic ha estat acusat de provocar un augment de les [[desigualtats]] socials. L'economista keynesià
Al nivell internacional, les polítiques del [[Fons Monetari Internacional]] són acusades de portar a conseqüències socials devastadores i de fer créixer la pobresa. L'economista neo-keynesià [[Joseph Stiglitz]] ha acusat l'FMI de posar l'interès del seu ''principal accionista'', els [[Estats Units]], abans de les nacions menys afavorides.<ref>{{fr}} [[Joseph Eugene Stiglitz]], ''[[La Grande Désillusion]]'', Paris, Plon, 2002.</ref>
Els liberals no comparteixen aquesta anàlisi i sostenen que en un pla teòric, cap sistema polític té dret a dictar als altres la forma correcta de viure la seva vida. Si certes desigualtats s'han de combatre, d'altres són el resultat de trajectòries de vida diferents, en les quals la responsabilitat recau en l'individu. Els liberals també acusen els sistemes que cerquen reduir les desigualtats formalment de mantenir-les o desenvolupar-les: l'intervencionisme social és, en última instància, contraproduent per als més pobres. En termes pràctics, els liberals es remeten als exemples de Rússia, Índia o la Xina, on hi hauria una distribució més justa de la riquesa dins les seves respectives poblacions un cop les seves economies s'han liberalitzat i que ara coneixen guanys en rendiments significatius. El mateix es pot dir sobre les economies del sud-est asiàtic, o sobre la d'alguns països del Magrib, que no han patit cap endavant fins a la dècada de 1980, quan s'han allunyat del socialisme en profit del lliure mercat. L'Estat s'atribueix la funció de protegir les llibertats individuals, inclosos el dret natural de [[propietat privada]], i per això lluita contra el robatori. Se suposa en aquest cas que intervé per impedir que les [[màfies]] i els [[oligarques]] estableixin [[monopolis]]. El caràcter liberal d'aquesta justificació de la intervenció de l'Estat, però, és contestada per nombrosos liberals, inclosos els de la tradició austríaca.
Responent a les crítiques a ''Llibertat econòmica i intervencionisme'', l'economista austríac [[Ludwig von Mises]] va escriure: "El liberalisme econòmic no lluita pels interessos dels rics d'avui. Al contrari, el que el liberalisme econòmic vol és deixar les mans lliures per a qualsevol persona amb l'enginy de suplantar els rics d'avui oferint als consumidors productes millors i més barats. La seva preocupació principal és eliminar tots els obstacles a la millora futura del benestar material de la humanitat o, en altres paraules, l'abolició de la pobresa.<ref>{{fr}}[[Ludwig von Mises]], ''Liberté économique et interventionnisme'', chap.46</ref>
====La qüestió de la pobresa i de l'atur====
El liberalisme econòmic és acusat de fer caure en la pobresa els que no poden participar amb èxit en la competició liberal o que serien presumptes víctimes d'accidents de la vida.
[[Karl Marx]] acusà el capitalisme d'haver permès desenvolupar voluntàriament un cert nivell d'[[atur]] per a constituir allò que ell anomena un [[exèrcit de reserva de treballadors]] mantenint una pressió constant a la baixa sobre els salaris.<ref>{{de}}[http://www.marxists.org/archive/marx/works/1867-c1/ch25.htm#S2 Karl Marx, ''
Els liberals per la seva banda, sostenen que el liberalisme econòmic és el millor motor de creació de riquesa, ja que allibera els talents i les iniciatives i les dinamitza a través del joc de la [[competència]] i l'atractiu de la remuneració, que la riquesa creada és
===Crítica respecte dels serveis públics===
Línia 119:
* En segon lloc, a nivell tècnic, en la mesura proposada, només financera, de la utilitat o dels beneficis esperats, que no tenen en compte les qüestions socials o de l'[[ordenació del territori]] per exemple.
També hi ha altres punts en aquesta anàlisi que són sovint criticats, com per exemple: l'horitzó temporal, considerat generalment a curt termini, o el postulat d'una millor gestió econòmica per part del sector privat. Alguns economistes subratllen també les externalitats positives què tenen els serveis públics en l'economia, com ara la formació d'una [[mà d'obra]] qualificada a través dels serveis d'educació. Una vegada més, això obté un relatiu consens entre els liberals, que sovint defensen el finançament estatal d'una educació mínima, sobretot si res no l'obliga a oferir-la de manera directa i menys encara amb un monopoli. [[Milton Friedman]] proposa que l'Estat
====Arguments liberals:====
Línia 133:
** preferint un subsidi únic multi-propòsit (habitatge, alimentació, transport, etc.) en comptes d'una multitud d'avantatges específics que creen tants de mercats artificials i captius, o pitjor encara, unes atribucions administrades per cua d'espera (i [[amiguisme]], corrupció, etc.) D'altra banda, un subsidi únic és més fàcil de manejar per a l'administració i pels beneficiaris.
** fixant el nombre de beneficiaris per tal que no els donin molt de pes econòmic en el mercat, ni un pes polític que condueixi a no sortir de l'
Altres també posen èmfasi en l'efecte negatiu dels subsidis sobre els preus; assignar un subsidi d'habitatge, és probable que faci augmentar els lloguers i per tant no canviarà res, mentre que augmentarà la dependència de les persones davant l'Estat.
Línia 141:
===Crítiques mediambientals===
El liberalisme econòmic és objecte de crítiques pel seu impacte sobre el [[
Els opositors del liberalisme econòmic creuen que la recerca de la maximització del benefici individual, adoptada pel liberalisme econòmic, no té en compte l'interès col.lectiu i, per tant, del medi ambient. Els crítics diuen que els models liberals no s'adonen de la relació entre [[creixement econòmic]] i [[desenvolupament sostenible]] (incloent els seus aspectes ambientals, però també els socials), especialment en la comptabilització del [[capital natural]] i la internalització dels costos ambientals en el els preus dels productes. La recerca del màxim benefici, que caracteritza el model liberal, ensopegaria amb la impossibilitat d'integrar el cost real dels [[recursos naturals]] en els preus dels productes bàsics, especialment en una lògica del curt termini en matèria de retorn sostenible de la inversió.
Línia 147:
Els crítics creuen que la introducció de polítiques de desenvolupament sostenible requereixen la intervenció de l'Estat en l'economia de mercat. També creuen que el liberalisme no és realment creador de valor, ja que la mesura convencional del creixement econòmic, en termes de [[producte interior brut]] (PIB), no inclou la destrucció de valor representada per la disminució de l'[[stock de recursos naturals]].
Els defensors del liberalisme econòmic, per la seva banda, creuen que la qüestió del medi ambient es té en compte en algunes teories econòmiques liberals. Una de les teories liberals del medi ambient (la ''New Resource Economics'') advoca per la [[privatització]] dels béns naturals, argumentant que la propietat privada es manté millor que els béns públics i que el preu és el millor regulador de l'escassetat de propietat. L'economista nord-americà F. L. Smith escrigué el 1992: "No es tracta de construir un món on, com voldrien els verds, els arbres i els animals tendrien drets, sinó d'una societat en la qual cada arbre i cada animal tendria un propietari i, per tant, un defensor
==Perspectiva històrica==
Per a l'historiador marxista [[Eric Hobsbawm]], les polítiques liberals, aplicades aquí i allà durant la segona meitat del segle XX, mai han estat capaces de reduïr el pes de l'Estat per al lliure mercat. Escriu, citant el cas de l'etapa dels governs de [[Ronald Reagan]] als Estats Units o els de [[Margaret Thatcher]] al Regne Unit durant la dècada de 1980: ''de fet, sectors sencers de l'economia podrien ser gestionats com una empresa prenent com a consideració només la seva rendibilitat [...]però, a diferència del que voldrien fer creure els ideòlegs, no podien funcionar com a mercats. En qualsevol cas, la majoria dels governs neoliberals es van veure obligats a gestionar i dirigir les seves economies, tot pretenent tan sols encoratjar les forces del mercat. D'altra banda, no hi havia manera de reduir el pes de l'Estat.<ref>{{fr}} [[Eric Hobsbawm]], ''[[L'Âge des extrêmes|L'Âge des extrêmes. Histoire du court XXe siècle, 1914-1991]]'', Complexe, 2003, p. 537.</ref>
Ampliant aquesta anàlisi el filòsof [[Slavoj Zizek]]avança que "no existeix un mercat neutral: en cada situació particular, les coordenades de l'acció comercial es regeixen encara per les decisions polítiques. El veritable dilema no és si l'Estat ha d'intervenir o no, sinó de quina forma ho ha de fer.<ref>[http://www.lemonde.fr/opinions/article/2008/10/09/lutte-des-classes-a-wall-street-par-slavoj-zizek_1104997_3232.html « La lutte des Classes à Wall Street par [[Slavoj Zizek]] »], ''Le Monde'', 9 octobre 2008.</ref>
==Referències==
==Bibliografia==
| |||