Església dels Josepets de Gràcia: diferència entre les revisions

Els frares [[carmelites descalços]], coneguts com “els Josepets”, es van establir el [[17 de gener]] del [[1626]] prop del camí que anava de Barcelona a [[Sant Cugat del Vallès]] i hi van fundar el convent de [[Santa Maria de Gràcia]], construït gràcies al generós donatiu de [[Josep Dalmau]], conseller de la ciutat de Barcelona, i de la seva esposa, Lucrècia Balcells, que va passar pel dolor de perdre els seus set fills. El convent acabaria donant nom a [[Gràcia|la vila]] que hi va néixer al voltant;<ref>''Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya'', vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000</ref> entorn del convent, de fet, inicialment van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important de les quals era Ca n'Alegre ([[1688]]).

El 1705 hi fouva ser enterrat el príncep [[Jordi de Darmstadt]], [[virrei de Catalunya]] del 1698 al 1701 i mort en combat durant la [[Batalla_de_Montjuïc_(1705)|batalla de Montjuïc]]. No en queda res, ni de la tomba no del cos, si bé a l'església hi ha una placa dedicadaque ho commemora.

ElEls [[Desamortització#Mendiz.C3.A1bal de Mendizábal|decrets de desamortització i d'exclaustració]] de Mendizábal, del 1836, van afectar el temple, que va ser subhastat: el convent fouva ser suprimit el [[1835]] i enderrocat més tard; l'església passàva passar a tenir funcions [[parròquia eclesiàstica|parroquials]] el [[18681848]], arran de la petició de fundació d'una nova parròquia per part dels habitants de [[Gràcia]]. Un cop erigida en parròquia, el 1868, l'església va prendre l'advocació de Sant Josep.