El terme semisil·labari ha estat tradicionalment aplicat als [[abugida|abugides]], atès que en aquests [[escriptura|sistemes d'escriptura]] els signes bàsics representen una [[consonant]] acompanyada per una [[vocal]] inherent, mentre que la resta de vocals s'indiquen mitjançant un diacrític afegit al signe consonàntic o mitjançant un canvi en la forma del signe consonàntic.
Però hi ha una família de sistemes d'escriptura desenvolupats a la [[Península Ibèrica]], com a mínim des de s. V aC, potser des del s. VII aC, que també es comporten com a semisil·labaris sense que es puguin considerar [[abugida|abugides]]: els [[escriptures paleohispàniques|semisil·labaris paleohispànics]]. Sobre el seu origen no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directadirectament i únicamentúnica lligat a l'[[alfabet fenici]], mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'[[alfabet grec]]. Els [[escriptures paleohispàniques|semisil·labaris paleohispànics]] comparteixen una característica tipològica distintiva: presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Els sil·labogrames representen una combinació diferent de consonant i vocal de forma que el signe que representa la combinació ''ga'' no s'assembla al signe que representa la combinació ''ge''. Addicionalment, tot i que les escriptures paleohispàniques considerades més antigues, les del grup meridional ([[escriptura tartèssia]] i [[escriptura ibèrica sud-oriental]]) no distingeixen les oclusives sordes de les sonores, de forma que el signe que representa la combinació ''ga'' també representa la combinació ''ka'', una de les variants del l’[[escriptura ibèrica nord-oriental]], la més antiga d'acord amb els contextos arqueològics, permet diferenciar els sil·labogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un traç afegit de forma que la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda. Finalment, l’[[escriptura tartèssica]] o sud-occidental presenta una característica distintiva, atès que els signes sil·làbics van seguits sempre per la vocal. Alguns investigadors consideren aquesta escriptura com un semi-silsemisil·labari redundant, mentre que d'altres el consideren un alfabet redundant.
