Bé Giffen: diferència entre les revisions

4.386 octets eliminats ,  fa 9 anys
Elimino text no referenciat. Article abandonat des de fa mesos. QQ12
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-FR = si}} +FR = si | data = desembre de 2012}}))
(Elimino text no referenciat. Article abandonat des de fa mesos. QQ12)
Un '''Bé de Giffen'''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montoro Pons |nom=Juan de Dios |cognom=Puchades Navarro |nom=Miguel |títol=Fonaments d'economia política: Una introducció per a no economistes |url=http://books.google.es/books?id=wkIDDuBkYv4C&pg=PA95&dq=bens+de+giffen&hl=ca&sa=X&ei=ftHlUODbI8ek0QXHwICIAg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=bens%20de%20giffen&f=false |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2005 |pàgines=p.95 |isbn=843706290X}}</ref> és un producte que posseïx una corba de [[demanda]] amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de [[Robert Giffen]], al que atribuïx aquesta idea [[Alfred Marshall]] en el seu llibre ''Principles of Economics''.<ref name="Marshall2010">{{cite book|author=Alfred Marshall|title=Principles of Economics|url=http://books.google.es/books?id=DGm74h_JyWcC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=846MEUErYv&sig=UuxQ0CCp7c2HVweVvwqHunXReAE&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|accessdate=1 August /8/2012|date=30 April /4/2010|publisher=Cosimo, Inc.|isbn=978-1-60520-800-8}}</ref>
{{MM|2L = si|FR = si | data = desembre de 2012}}
Un '''Bé de Giffen''' és un producte que posseïx una corba de [[demanda]] amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de [[Robert Giffen]], al que atribuïx aquesta idea [[Alfred Marshall]] en el seu llibre ''Principles of Economics''.<ref name="Marshall2010">{{cite book|author=Alfred Marshall|title=Principles of Economics|url=http://books.google.es/books?id=DGm74h_JyWcC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=846MEUErYv&sig=UuxQ0CCp7c2HVweVvwqHunXReAE&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|accessdate=1 August 2012|date=30 April 2010|publisher=Cosimo, Inc.|isbn=978-1-60520-800-8}}</ref>
 
Per a la majoria dels productes, l'[[elasticitat preu-demanda]] és negativa. En altres paraules, preu i [[demanda (economia)|demanda]] es mouen en direcció contrària; si el preu puja, la quantitat demanada baixa, i a l'inrevés. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat preu-demanda és positiva. Quan el preu puja la demanda augmenta, i al revés. Per a ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge. L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.<ref name="Menger2007">{{cite book|author=Carl Menger|title=Principles of Economics|url=http://books.google.es/books?id=pFva23_vWzkC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=i8JhiO6Vr4&sig=mffoCHzGl5gJ_ZofnDwNWTg2vQM&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|accessdate=1 August /8/2012|year=2007|publisher=Ludwig von Mises Institute|isbn=978-1-933550-12-1}}</ref><ref name="Mengerpr">[http://mises.org/Books/Mengerprinciples.pdf Mengerprinciples.pdf]</ref>
 
== Referències ==
== Anàlisi dels béns de Giffen ==
{{referències}}
 
=== Bibliografia ===
S'han de complir dues condicions perquè es doni un d'aquests béns:
*{{cita llibre |cognom =DeGrandpre DeGrandpre|nom = R. J. |Last2 =Bickel Bickel|first2 = W. K. |Last3 =Rizvi Rizvi|first3 = S. A. |Last4 =Hughes Hughes|first4 = J. R. |Any =1993 1993|títol = Effects of income on drug choice in humans |publicació = Journal of the Experimental Analysis of Behavior |volum =59 59|nombre =3 3|pàgines = p.483-500 |doi = 10.1901/jeab.1993.59-483 |llengua=anglès}}
#El bé en qüestió ha de ser un bé inferior;
*{{Cita notíciallibre |cognom =Abramsky Abramsky|nom =Sasha Sasha|url = http://www.thenation.com/doc/20051017/abramsky |títol = Running on fumis |obra = [[The Nation]] |Data = 17 d'octubre de 2005 |pàgines = p.15-19 |llengua=anglès}}
#El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor.
*{{cita llibre |last = Jensen |first =Robert Robert|last2 =Miller Miller|first2 =Nolan Nolan|year =2007 2007|Title títol= Giffen Behavior: Theory and Evidence |publisher = KSG Faculty Research Working Paper RWP07-030 |llengua=anglès}}
Si la pre-condició 1. es canvia a "el bé en qüestió ha de ser tan inferior que l'efecte renda sigui major que l'efecte substitució", llavors la condició 1 és necessària i suficient.
*{{cita llibre |last =Baruch Baruch|first =Schmuel Schmuel|last2 =Kannai Kannai|first2 =Yakar Yakar|year =2001 2001|url = http://home.business.utah.edu/finsb/giffen.pdf |title = Inferior Goods , Giffen Goods, and shochu |llengua=anglès}}
 
*{{cita llibre |cognom = Bopp |nom =Anthony Anthony|any =1983 1983|títol = The Demand for Kerosene: a Modern Giffen Good |publicació = [[Applied Economics]] |volum =15 15|nombre =4 4|pàgines = p.459 -467 |doi = 10.1080/00036848300000017 |llengua=anglès}}
Marshall va escriure en l'edició de 1895 de ''Principles of Economics'':
<!--
:''As Mr. Giffen has pointed out, a rise in the price of bread makes so large a drain on the resources of the poorer labouring families and raises so much the marginal utility of money to them, that they are forced to curtail their consumption of meat and the more expensive farinaceous foods: and, bread being still the cheapest food which they can get and will take, they consume more, and not less of it.''
 
Un ''' Bé de Giffen ''' és un producte que posseeix una corba de [[demanda]] amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix.
Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir.
Aquests béns reben el seu nom de [[Robert Giffen]], al qual atribueix aquesta idea [[Alfred Marshall]] en el seu llibre '' Principles of Economics ''.
 
Per a la majoria dels productes, la [[elasticitat (economia)|elasticitat]] en el preu de la demanda és negativa. En altres paraules, preu i [[demanda (economia)|demanda]] es mouen en direcció contrària, si el preu puja, la quantitat demandada baixa, ia la inversa. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat en el preu de la demanda és positiva. Quan el preu puja, la demanda augmenta, i al revés. Per ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge.
L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda ve definida per la pobresa, que no permet als seus consumidors consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments, per la qual cosa han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.
 
Marshall va escriure:
-->
{{Cita|As Mr Giffen has pointed out, a rise in the price of bread makes sobre large a drain on the resources of the poorer labouring families and raises so much the marginal utility of money to them, that they are Forced to curtail their consumption of meat and the more expensive farinaceous foods: and, bread being still the cheapest food which they can get and will take, they consumeix more, and not less of it.|col2 = Com ha assenyalat Mr Giffen, un augment en el preu del pa genera una pèrdua de recursos a les famílies treballadores més pobres, i provoca un augment en la utilitat marginal dels diners tals que obliguen a aquestes famílies a retallar el seu consum de carn i aliments més cars. Sent el pa encara l'aliment més barat al qual poden accedir, les famílies consumiran més del mateix.|Alfred Marshall - '' Principles of Economics '' Edició de 1895}}
 
== Discussió sobre l'existència dels béns de Giffen ==
Després de la definició d'Alfred Marshall sobre l'existència dels béns Giffen són diversos els autors que han posat de manifest que no existeixen en la realitat (Dwyer i Lindsey 1984). Posteriorment s'han realitzat estudis tant en el camp experimental com en l'anàlisi empírica sobre la seva existència. El 1991, Battalio, Kagel i Kogut realitzen experiments amb sis rates variant les quantitats d'aigua de quinina i cervesa d'arrel disponibles diàriament. El 2002, Jensen i Miller desmuestran que poden considerar béns Giffen l'arròs al sud de la Xina i les tallarines al nord del mateix país.
 
En el [[escola neoclàssica|anàlisi neoclàssic]], on es aximatiza una [[funció d'utilitat]] <math> \scriptstyle f_U </math> conjunta un nombre finit de [[bé econòmic|béns]], es pot veure que la derivada:
{{Equació|
<math> \frac{\part q_i}{\part P_i}=
\phi \left (\frac{\part^2 f_U (Q_j^*)}{\part q_i^2}, \frac{\part f_U (Q_j^*)}{\part q_i}, P_j \right) \ge 0 </math>
||Left}}
Si la funció d'utilitat no és [[funció convexa|estrictament convexa]] pel fet que per a algunes combinacions de béns no hi hagi [[rendiments marginals decreixents]], on les funcions <math> \scriptstyle Q_j^* (P_1, \dots , P_n; R) </math> són les quantitats d'equilibri que maximitzen la utilitat fixats els preus i la renda disponible.
 
== Referències ==
{{amaga}}
 
=== Bibliografia ===
*{{cita llibre|cognom = DeGrandpre|nom = R. J.|Last2 = Bickel|first2 = W. K.|Last3 = Rizvi|first3 = S. A.|Last4 = Hughes|first4 = J. R.|Any = 1993|títol = Effects of income on drug choice in humans|publicació = Journal of the Experimental Analysis of Behavior|volum = 59|nombre = 3|pàgines = 483-500|doi = 10.1901/jeab.1993.59-483}}
*{{Cita notícia|cognom = Abramsky|nom = Sasha|url = http://www.thenation.com/doc/20051017/abramsky|títol = Running on fumis|obra = [[The Nation]]|Data = 17 d'octubre de 2005|pàgines = 15-19}}
*{{cita llibre|last = Jensen|first = Robert|last2 = Miller|first2 = Nolan|year = 2007|Title = Giffen Behavior: Theory and Evidence|publisher = KSG Faculty Research Working Paper RWP07-030}}
*{{cita llibre|last = Baruch|first = Schmuel|last2 = Kannai|first2 = Yakar|year = 2001|url = http://home.business.utah.edu/finsb/giffen.pdf|title = Inferior Goods , Giffen Goods, and shochu}}
*{{cita llibre|cognom = Bopp|nom = Anthony|any = 1983|títol = The Demand for Kerosene: a Modern Giffen Good|publicació = [[Applied Economics]]|volum = 15|nombre = 4|pàgines = 459 -467|doi = 10.1080/00036848300000017}}
 
{{ORDENA:Be Giffen}}
104.889

modificacions