Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{història universal}}L''''antiguitat clàssica''' és un terme general per referir-se a un període cultural històric del [[mar Mediterrani|Mediterrani]] que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància ([[Homer]], al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] (el [[segle V]] dC), que acabaria amb la dissolució de la [[cultura clàssica]] i el començament de l'[[edat mitjana]]. Encara que aquest període de temps abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssic generalment és utilitzat per referir-se a la visió idealitzada posterior de l'[[Antiga Grècia]] i l'[[Antiga Roma]] i hi inclou el [[període hel·lenístic|període d'expansió hel·lenística]]. És un terme ampli que abasta un llarg període en les àrees dominades per [[Grècia antiga|Grècia]] i [[Antiga Roma|Roma]], és a dir, s'identifica amb el '''període greco-romà''' de l'[[edat antiga]] al [[món grecoromà]]: la [[Conca del Mediterrani]] i el [[Pròxim Orient]].
 
L'antiguitat clàssica es localitza en el moment de plenitud de les civilitzacions grega i romana (segle V a.C. al segle II) o en sentit ampli, en tota la seva durada (segle VIII a.C. al segle V a.C.). El terme s'oposa a l'[[antiguitat tardana]] i remet a l'herència de la [[civilització grecoromana]]. És, sobretot, emprat per la historiografia anglosaxona per descriure l'antiguitat. En aquest sentit, es considera que aquest període s'inicia amb la [[Ilíada]], el poema grec d'[[Homer]] (segle VIII-VII a.C.), el més antic trobat intacte fins als nostres dies. Aquest període engloba l'auge del [[cristianisme]] i el declivi de l'[[Imperi romàRomà]] i acaba amb la dissolució de la cultura clàssica i el principi del període denominat [[antiguitat tardana]] (300-600 d.C.) i de l'[[alta edat mitjana]] (500-1000 d.C.).
 
La dimensió espacial coincideix amb la [[conca del Mediterrani]], estesa cap a l'[[Orient Pròxim]] amb l'Imperi d'[[Alexandre el Gran]] i l'[[hel·lenisme]], i cap l'[[Europa Occidental]] amb l'[[Imperi Romà]]. L'ús d'aquest terme és una referència per l'Europa dels segles XVIII i XIX, fortament influenciada pel [[classicisme]], a més del [[neoclassicisme]] en la seva cultura, reinventant-se una continuació d'aquest passat per mitjà d'una prolongació indirecta. La laxitud entorn de les idees transmeses per l'Occident cristià és, doncs, evident.
El terme [[clàssic]] significa ''digne d'imitació'', i es deriva de l'admiració per l'art, la literatura i la cultura en general de Grècia i Roma que es redescobreix al [[Renaixement]] després d'una [[edat mitjana]] els valors de la qual s'havien desprestigiat. El mateix va passar amb el [[Neoclassicisme]], moviment intel·lectual i artístic que segueix al descobriment de les ruïnes de [[Pompeia]] a mitjan [[segle XVIII]].
 
Tal mostra àmplia d'història i territori cobreix molts períodes i cultures dispars. Per això, l'"antiguitat clàssica" es refereix més que res a una visió idealitzada posterior sobre el que era aquesta època. La civilització dels antics grecs ha estat immensament influent en la llengua, política, sistema educatiu, filosofia, ciència, art i arquitectura al món modern, tornant durant el [[Renaixement]] a l'Europa occidental i ressorgint novament durant diversos moviments [[Neoclassicisme|neoclàssics]] en els seglesegles XVIII i XIX.
 
== Grècia ==
6.265

modificacions