Un productor, persona o institució, genera els documents en l’exercici d’unes funcions i unes activitats i es procedeix a la seriació que resulta de l’execució repetida de les accions determinades per unes funcions, compartint unes característiques, formals o de contingut, donant lloc a sèries.
L’ordenació i [[Classificació arxivística | classificació]] dels documents va patir un canvi en el moment històric de l’Època Napoleònica, lapse de temps en el que es modificaren les estructures de les oficines i de l’administraciól’[[administració pública]], com també l’organització dels papers que es generaven. Anteriorment, fins al segle XVIII, a Itàlia va predominar, amb excepcions, la tendència de disposar originàriament els documents per sèries en base de les similituds dels mateixos en qüestions de forma, sense tenir en compte les matèries tractades, i els documents quedaven ordenats per ordre cronològic dins de cada sèrie. <ref> Lodolini, 1993, pàg. 85-90 </ref> Aquesta tendència no acomplia els requisits que ara prevalen en termes de classificació arxivística, donat que s’obviava l’entitat o oficina productora dels documents. A dia d’avui l’ordenació és un procés que es constitueix just després de la classificació. En el sentit arxivístic, consisteix en la ordenació de les unitats documentals dins de cada sèrie produïda i classificada. <ref> Nuñez, 1999, pàg 213 </ref>
