Fantasma: diferència entre les revisions

A occident, els fantasmes es concebeixen sovint com [[ànima|ànimes]] en pena que no poden trobar descans després de la mort i queden lligats entre el món dels vius i dels morts. La impossibilitat de trobar descans respon a una tasca que el difunt ha deixat pendent o inconclosa: així, pot tractar-se d'una víctima que reclama venjança o d'un criminal que per alguna raó (p.ex.: Haver estat soterrat amb símbols sagrats) veu diferit el seu ingrés en el [[purgatori]] o [[infern]]. Segons algunes confessions [[cristianisme|cristianes]], els fantasmes habiten el [[limb]], un lloc entre el [[cel]] i l'[[infern]], on hi van les ànimes dels infants sense [[bateig|batejar]].

 

 

En la major part de les cultures, les aparicions de fantasmes estan associades a una sensació de por. Alguns teòrics de la [[Nova Era]] racionalitzen la creença tradicional afirmant que els fantasmes són '''cúmuls d'energia negativa'''.