Totemisme: diferència entre les revisions

13 bytes afegits ,  fa 9 anys
m
El terme deriva de la paraula [[ototeman]], del llenguatge [[algonkina]] de [[Ojibwa]] (a l'àrea nord dels Grans Llacs a Amèrica del Nord oriental): ell els origina; originalment significa: ell és de la meva parentela. L'arrel gramatical, "ote", significa una relació de sang entre els germans que tenen la mateixa mare i que no poden casar-se entre ells.
 
Entre algunes [[tribuTribu_(antropologia)|tribus]] s [[indígena|indígenes]] sii [[amerindi | nacions natives d'Amèrica del Nord]] les qualitats dels animals reflecteixen o reflectien forces sobrenaturals i atribucions espirituals. Entre alguns dels animals reconeguts està el l'[[ós]], el [[falcó]], el [[peix]], el [[bisó]] o búfal, i el [[Taxidea taxus | teixó]]. Aquests eren animals de gran importància.
 
Existeixen diferents teories sobre el seu origen. Els antropòlegs materialistes suggereixen que el totemisme va néixer com una manera de protegir de la [[extinció]] als animals i les plantes, així, cada tribu es va encarregar de protegir a un animal tòtem acordant per exemple que només ells ho cazarían, o també al contrari, protegien l'animal totèmic establint un [[tabú]] que prohibia la ingesta per part de la tribu de l'animal o vegetal en qüestió. A la pràctica el totemisme es duia a terme assignant el nom de l'animal al nom de la tribu, així, els antropòlegs trobaven en els seus viatges per exemple, al clan dels castors, o al clan dels [[bedoll]] éss, entre molts altres tòtem d'animals i plantes, que de vegades, graciosament eren adjectivats per formar combinacions del tipus "bisontebisó rialler". Altres antropòlegs menys entusiastes van afirmar que el totemisme va néixer senzillament com una necessitat lingüística de designar als seus veïns, i no van trobar millor manera de designar que usant les paraules que tenien a mà i que millor caracteritzaven a aquells. Si els seus veïns eren especialistes a recol · lectar mel, els cridaven el clan de la mel, o més precisament, els "mels".
 
Antropòlegs més espirituals, basant-se en els increïbles testimonis orals recollits en les seves investigacions, van escriure que l'home primitiu tenia una relació molt especial amb els animals, que mitjançant pràctiques rituals o ingesta d'[[enteògens]], el nostre ancestre recordava o experimentava la vida de un animal o planta, que el mateix havia estat. I que per tant ingerir la carn del seu animal totèmic era equivalent a menjar a un ésser de la seva mateixa espècie, pràctica [[tabú]] o prohibida en moltes regions.
 
El totemisme és llavors una mica de tot això, varia segons les regions i pot tenir orígens diferents, el que ens ha d'interessar és l'especial relació de l'home primitiu amb els animals i les plantes. Hi ha encara, al nostre segle, el prejudici d'associar a l'home primitiu amb un home simple i sense pensaments, gairebé un mico. Però llegint el testimoni de diversos grans antropòlegs, [[Claude Lévi-Strauss]] és un d'ells, ens adonem de la sublim intel · ligència i cultura d'aquests homes singulars, museu vivent del nostre passat.
 
Els bruixots o xamans de cada tribu eren els encarregats de determinar mitjançant visions, l'animal o planta tòtem de cada nounat. Això passava quan hi havia un totemisme individual i no grupal. El tòtem en qüestió, suposadament protegia a l'individu o al clan, així com el clan o l'individu protegien al tòtem. Altres vegades el totemisme es traduïa en una igualtat de virtuts entre l'home i el seu animal o planta tòtem, de tal manera que per exemple, l'home àguila tenia les mateixes virtuts que l'àguila.
17.631

modificacions