Caramelles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
ampliació flix |
||
Línia 12:
A [[illa d'Eivissa|Eivissa]] s'anomena '''caramelles''' a unes cançons populars que es canten a missa tant la vespra de Nadal a la missa del gall (anomenada a Eivissa ''Matines''), com a la missa de la vespra de Pasqua. Formalment no s'assemblen en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de [[cant redoblat|cançó redoblada]], un tipus de cançó molt típica en l'àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, però a les ''Caramelles de Nadal'' i ''Caramelles de Pasqua'' explica el misteri del naixement o de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten són els ''caramellers'', tradicionalment autoritats o homes notables de la parròquia, però actualment són membres de les colles de [[Ball Pagès]]. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la ''flaüta'', les castanyoles, l'[[espasí]] i el tambor.
A [[Flix]] les Caramelles tenen una tradició centenària. Després de la interrupció causada per la guerra civil del 1936-39 es reempren la cantada de Caramelles el 1959 i de llavors ençà que s'ha fet cada any.
La cantada l'efectuen veus masculines, vinculades majoritàriament a l'Orfeó de Flix, cada Dissabte de Glòria. Una trentena de cantaires amb la seua vestimenta tradiconal (camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina roja) efectuen fins a una dotzena d'aturades per tot el poble<ref>http://www.youtube.com/watch?v=aYDIkDgTppg</ref>, per interpretar una cançó diferent, per llançar floretes a les dones, per donar la benvinguda a la primavera... i, de passada, demanar la generositat dels veïns per tal que contribuïxin a omplir de diners el cistell alçat de les ofrenes que acompanya en tot moment els cantaires.
== Referències ==
| |||