Llengua minoritària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
L’ús d’aquell terme, però, comporta sovint una percepció discriminatòria cap a aquestes llengües, tingudes per codis imperfectes, eminentment orals, d’escassa o nul•la tradició escrita i/o inhàbils per a cobrir tots els àmbits d’ús d’una llengua, a diferència de les que sí tindrien aquelles característiques. Aquest caràcter discriminatori i pejoratiu fa que l’expressió sigui d’ús declinant dins la doctrina sociolingüística.
 
{{refcita|El prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants.|<ref>[TUSON, Jesús Mal de llengües (pàg. 26) Barcelona: Grup Editorial 62, 1988.]</ref>}}
 
Aquest ús marcat de l’expressió ve reforçat pel fet que no és utilitzada per designar llengües de demografia o domini lingüístic reduïts, però on hi són plenament oficials. Així, llengües com l’[[islandès]] (320.000 parlants) o el [[maltès]] (400.000 parlants) no són normalment descrites com a tals, tot i tenir entre vint i trenta vegades menys parlants que el català.