Llengua minoritària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 20:
==Propostes alternatives==
 
El nombre de parlants o l’extensió territorial d’un domini lingüístic no semblen elements prou determinants per classificar les llengües. Per això la doctrina, des de fa temps, ha proposat diverses classificacions que, només parcialment, tenen en compte la mida demogràfica de la llengua. Per exemple, la de Roland Breton (1979){{refcita|<ref>[BRETON, Roland Geografía de las lenguas (pàgs. 69-73) Barcelona: Oikos-tau, 1979.]</ref>}} distingint:
 
- Llengües sense escriptura, de tradició oral i ús local.
Línia 32:
- Llengües de relació internacional, adoptades per nombrosos estats ([[anglès]], [[àrab]]).
 
En tot cas, i en una classificació genèrica en relació a la seva base demogràfica, una llengua com la catalana, caldria qualificar-la com a mitjana, d’acord amb les propostes més recents.{{refcita|<ref>[http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/]</ref>}}
 
==Notes i referències==
En tot cas, i en una classificació genèrica en relació a la seva base demogràfica, una llengua com la catalana, caldria qualificar-la com a mitjana, d’acord amb les propostes més recents.{{ref|<ref>[http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/]</ref>}}
 
==Notes==
1 TUSON, Jesús Mal de llengües (pàg. 26) Barcelona: Grup Editorial 62, 1988.
 
2 JUNYENT, Ma Carme Les llengües del món (pàg. 90) Barcelona: Editorial Empúries, 1989.
 
==Referències==
{{referències}}