Revolució Cantant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: uk:Співоча революція |
m Robot posa l'article correcte a l'URSS |
||
Línia 2:
La '''Revolució Cantant''' foren els esdeveniments ocorreguts entre [[1987]] i [[1990]] que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'[[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]], perduda com a conseqüència de l'ocupació [[Unió Soviètica|soviètica]] d'aquests territoris durant la [[Segona Guerra Mundial]], en compliment del [[pacte Mólotov-Ribbentrop]] amb el [[Tercer Reich]].
Durant la segona meitat de la [[dècada del 1980]], començà a la Unió Soviètica el procés de reestructuració conegut com a [[perestroika]], liderat per [[Mikhaïl Gorbatxov]]. La descomposició de
Fou l'activista estonià [[Heinz Valk]] qui li donà el nom, qui el féu servir per titular un article que narrava les manifestacions espontànies de juny del [[1988]] al Camp de les Cançons (''Lauluväljak'') de [[Tallinn]], on es cantaren cançons patriòtiques estonianes prohibides pel règim soviètic com a forma de reivindicació de la independència d'Estònia.
Línia 17:
== Letònia ==
Simultàniament al fet que [[Mikhaïl Gorbatxov]] introduís la [[perestroika]] i la [[glàsnost]] a
[[Fitxer:Riga barricade 1991.jpg|thumb|250px|left|Barricada davant del Parlament letó]]
En aquelles dates es conegué per part de la població que la Unió Soviètica estava planejant la construcció d'una nova planta d'energia hidroelèctrica al riu [[Dvinà Occidental]], el més llarg de Letònia. Del mateix mode, també es va saber que s'havia decidit construir el metro a [[Riga]]. Ambdós projectes planejats per [[Moscou]] tenien una severa repercussió al paisatge letó, i la premsa instà la població a fer-hi pública la seva protesta. La població reaccionà d'immediat, i com a resposta als projectes es creà el Club de Protecció del Medi ambient, fundat el vint-i-vuit de febrer del [[1987]]. Durant la segona part de la dècada aquest club es convertí en un dels més influents entre la població, que simultàniament començava a demanar d'un mode més obert la sobirania letona.
Línia 40:
La popularitat de les cançons patriòtiques s'incrementà sensiblement durant aquella època, amb molts intèrprets populars seguint la tendència, sovint a través d'adaptacions de la poesia de figures nacionals com [[Bernardas Brazdžionis]] o [[Justinas Marcinkevičius]], a les lletres de llurs cançons. Algunes d'aquestes cançons es convertiren d'aquesta manera en autèntics himnes nacionals, singularment: ''Laisve'' (Llibertat), de la intèrpret [[Eurika Maystė]].
El vint-i-quatre de juny del 1988 es crea el Sąjūdis, moviment social i polític per liderar la independència i el moviment pro-democràtic, que es convertí en la primera oposició parlamentària organitzada en la història de
[[Fitxer:Vilnius - Cathedral 01.jpg|thumb|220px|dreta|Catedral catòlica de [[Vílnius]], recuperada per al culte durant la Revolució Cantant.]]
L'oposició activa del país al règim comunista culminà amb la devolució de la [[catedral de Vílnius]], que per llavors era museu de les belles arts, a la comunitat catòlica el vint-i-u d'octubre del 1988, seguida de la restauració gradual de símbols nacionals arreu del país. L'himne nacional de [[Lituània]] i la tradicional bandera tricolor foren tornades a la legitimitat el divuit de novembre del 1988, reemplaçant oficialment la bandera i himne de l'antiga [[República Socialista Soviètica de Lituània|República Soviètica de Lituània]].
El 24 de febrer del 1990 el [[Sąjūdis]] guanyà les eleccions i, cinc dècades després de l'ocupació i incorporació lituana a la Unió Soviètica, Lituània es convertí en la primera república soviètica en declarar la seva independència de
Perquè allò fos possible, però, abans es produïren els fets del "Diumenge Sanguinari". Moscou, després de decretar el bloqueig econòmic després de la declaració d'independència, duu a terme un intent de recuperar per la força el poder al país. El tretze de gener del 1991 forces paracaigudistes russes assassinen catorze manifestants, resultant també ferits centenars de manifestants no violents a [[Vílnius]], mentre defensaven la torre de televisió de la ciutat i el Parlament lituà dels tancs i tropes d'assalt soviètics. L'extraordinari coratge i disciplina dels lituans, reunint armes i cantant davant els tancs i les peces d'artilleria soviètics, impedí que es produís una major pèrdua de vides, i simbolitzà davant al món la bancarrota moral de la Unió Soviètica i la il·legitimitat de la seva ocupació.
| |||